La Sala Beckett dedica el tercer dels cicles temàtics de la temporada a La revolució dels gèneres amb la voluntat de posar en evidència el model masclista i patriarcal que encara impera a la societat actual. Tres espectacles i diversos tallers i xerrades volen posar de cap per avall els rols masculins i femenins, les relacions afectives, i els estereotips de gènere en la ficció.
Amb el trasllat de la Sala Beckett al Poblenou, Toni Casares i el seu equip tenien clar des del primer moment que no només es tractava d’un canvi d’espai, sinó que també hi havia d’haver un canvi en la concepció de la programació. “Volem rebentar la bombolla de la creació contemporània i relacionar-la amb altres àmbits de la societat”. Això els ha portat a parlar del cooperativisme i la història primer, i de les migracions a la Mediterrània després. Ara, amb La revolució dels gèneres aborden la construcció dels estereotips de gènere en la ficció, però també els motius pels quals la nostra societat continua sent masclista i els motius pels quals, malgrat cada cop hi ha més igualtat legal entre homes i dones, aquesta continua sent efectiva.
“Hem de ser conscients de la càrrega que portem tots per culpa de la societat masclista en la que vivim i aprendre a analitzar-la, perquè encara ara condiciona de manera flagrant la ficció -explica Casares-. Tot i que podríem pensar que els dramaturgs joves encaren els textos sense caure en aquests estereotips, encara estem molt lluny. Segurament els personatges no tenen uns rols tant marcats, però les dones continuen sent merament receptacles dels dubtes dels conflictes dels personatges masculins. Creiem que és important abordar aquesta qüestió perquè tots hi tenim la nostra part de responsabilitat i alhora a les nostres mans la possibilitat de canviar alguna cosa“.
UN TEXT PER A DUES DONES
Amb la voluntat de produir un text nou, on les dones en fossin les protagonistes, Toni Casares va encarregar un text a Mercè Sarrias. “Tens total llibertat, no cal que parli de la qüestió de gènere. De fet, si no ho fa, millor -li va dir-. El que volem és que estigui protagonitzat per dues dones que no siguin comparsa dels personatges masculins“.
D’aquí en va néixer l’obra Eva i Adela als afores. Sílvia Bel i Rosa Renom interpreten dos personatges “una mica estrafalaris” que viuen aïllats als afores d’una ciutat situada en un futur proper s’assabenten que algú cometrà un assassinat. A partir d’aquí es qüestionen fins a quin punt s’han d’implicar en la qüestió i intervenir-hi. Fer-ho els obligarà a tornar a una societat de la que s’han allunyat, una de manera conscient i decidida, l’altra per culpa de la precarietat en la que vivia.
“Sóc una persona molt pessimista, i més davant la realitat de corrupció i males pràctiques actuals -explica Sarrias-. Inevitablement, ho he traslladat a l’obra”. Rosa Renom, que explica que les actrius han pogut participar en la decisió del final de l’obra, assegura que el fet que l’obra se situï en un futur o una mena de realitat “no gaire naturalista”, permet “explorar altres límits” i, a més, fer-se moltes preguntes.
QÜESTIONAR ELS ROLS DE GÈNERE A TRAVÉS DE LA TRANSEXUALITAT
Crotch, de la companyia Baal, i Limbo, de Les Impuxibles, aborda la qüestió de la transexualitat. Una des de la performance i la dansa, l’altra des del musical. Crotch, dirigit per Catalina Carrasco, vol “aportar llum i donar visibilitat als cossos i l’acceptació de la sexualitat” a través de la dansa i la performance. El seu plantejament és la desaparició del gènere com a solució a la desigualtat. I ho fa amb tres ballarins i diversos activistes transexuals. La companyia de les germanes Clara i Ariadna Peya, Les Impuxibles, proposa una reflexió sobre el concepte transgènere mostrant el viatge de la Berta a l’Albert i la seva lluita en la recerca per la pròpia identitat i reafirmació davant les etiquetes.
TALLERS I XERRADES
Gran part del cicle està composta per una oferta formativa, que s’ha estructurat en setmanes. En les dues primeres setmanes es reflexionarà sobre com les sèries i pel·lícules representen els gèneres, especialment el femení i, en les dues darreres, es treballaran maneres per canviar uns clixés que cada vegada queden més sobrepassats per la realitat. Hi participaran persones i col·lectius relacionats amb l’estudi de gènere o activistes com Nuria Varela, Irati Jiménez, Natza Farré, Miquel Missé, o Brigitte Basallo.
