L’any 2006 va néixer La Ira Teatro, una associació formada per tres arquitectes amb interessos artístics i un actor, amb la intenció de dur a terme un projecte cultural i avantguardista. Al 2012, amb l’augment de persones al grup inicial, comencen a adequar un petit local que havia estat la seu de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, situada al carrer de la Riereta 31 de Barcelona.
Aquest va ser l’embrió del qual uns mesos més tard, el març del 2013, es va convertir en l’actual Sala Fènix, un teatret de 50 localitats situat al cor del Raval. El seu nom feia referència a les aus mitològiques que ressorgeixen de les seves cendres i la seva funció va ser, i és, transformar de la societat a través de les arts escèniques: “Creiem en aquest poder transformador i, per això, té tot el sentit que estiguem al Raval, un barri ple de pluralitats i diversitats on aquestes transformacions poden ser molt útils”, expliquen els responsables de la sala.
El petit teatre es va inaugurar amb El despliegue de la Fènix, que era una exposició que documentava gràficament tot el procés de creació de la sala. La seva primera obra, però, es va programar l’endemà i va ser L’utima notte del capitano, un monòleg amb un dels personatges de la Commedia dell’Arte. L’espectacle estava interpretat per l’actor, dramaturg i director Felipe Cabezas, que juntament amb l’arquitecta i productora Isabella Pintani han estat durant aquests 10 anys les cares visibles i ànimes gestores d’aquest projecte. “La nostra història passaria per infinites aventures, des de nits màgiques amb sala plena a vessar, o nits fosques, abaixant la persiana sense públic”, expliquen els gestors mentre recorden anècdotes i moments inoblidables, bons i dolents, com el dia que es va produir una manifestació feixista a la porta de la sala i es van aplegar veïns i veïnes per defensar-los , el dia en què una actriu es va trencar el nas enmig de l’obra, el dia que a un actor se li va quedar el mòbil encès al camerino i li van trucar durant tota la funció o la història d’una parella que es van conèixer en la Fènix, es van enamorar, i ara van a viure junts.
Durant tot aquest temps la seva programació s’ha basat en propostes d’alt valor cultural que es combinen a la programació principal, amb espectacles de petit format compromesos amb emergències socials com l’antiracisme, el feminisme, la memòria històrica, la crítica social, les identitats o al salut mental; i la programació familiar, centrada sobretot en titelles, teatre d’objectes i clowns. Però l’aposta de la Fènix ha anat més enllà i durant aquesta primera dècada s’ha posicionat també com a productora i com un espai de referència pel teatre adolescent amb Teen Friday, una iniciativa que reuneix un divendres al mes a joves entre 14 i 18 anys, per tal que es familiaritzin amb el món del teatre a través de petits tallers, assistència a espectacles o assajos oberts. La Sala Fènix també és productora i ha creat prop d’una quinzena d’espectacles entre els quals destaquen Mary Frankenstein Shelley, Bruto, Bitácora, Houdini, El bufón del rey o, recentment, Dopaland, que es pot veure actualment en cartell.
Recorregut visual pels 10 anys de la Fènix
Per celebrar l’efemèride la sala aprofitarà el seu propi espai expositiu per mostrar un recorregut visual per aquesta dècada d’història. La mostra es podrà veure de l’1 de març al 9 d’abril de 2023, de dimecres a diumenge de 18:30 a 20h. El dia 13 de març farà una celebració a partir de les 20h amb entrada gratuïta per a tothom.
