Encara ens queden moltes coses per veure. Només cal fer una ullada a les programacions dels grans festivals internacionals. Però el panorama dancístic de la ciutat de Barcelona és una mica millor des de la inauguració ara fa dos anys de la Sala Hiroshima. Hi té cabuda una expressió més actual, innovadora, trencadora i internacional. No fallen mai al seu públic: sempre compromesos a oferir un espai per a les propostes més radicals, menys complaents. Amb una àmplia i diversa programació. No hi ha tot allò que voldríem, però és molt més del que teníem. Seleccionem aquí tres moments importants que encara resten per viure en els propers mesos. Aprofiteu l’oportunitat!
LA LÍNIA QUE SEPARA EL PLAER DEL PATIMENT
Bang Bang de Manuel Roque. La temporada passada aquest canadenc ens va regalar amb un solo que era tota una genialitat: Data. Una performance que en la seva senzillesa va permetre’ns gaudir de la seva plasticitat, flexibilitat i expressió gestual: extraordinàries. I les motivacions d’aquella peça, eren d’una pulcritud i encert exemplificants. Arriba de nou a la Sala Hiroshima amb la seva darrera creació. En aquesta ocasió treballa la noció de resistència, un concepte tan àmpliament vinculat amb la dansa, com susceptible de convertir-se en metàfora dels nostres temps. Un cos suorós, viu gràcies al seu gest en moviment permanent, en comunicació directa amb el seu públic, voyeurs de la fina línia que separa el plaer del patiment. Es tracta d’una peça més conceptual que l’anterior. Una hora en què el ballarí salta i rebota imparablement. Es posa a prova, davant nostre. Així qüestiona la nostra idea de rendiment. 7 i 8 d’abril.
MOVIMENT EN HARMONIA
Bach de la companyia Mal Pelo: un solo interpretat per Federica Porello. Perquè no es tracta només de ballar, doncs hi ha un afany de transmissió. Obra del 2004, defensada llavors per Maria Muñoz, codirectora d’aquest prestigiós grup multidisciplinar. Sobre peces seleccionades dels dos cicles de preludis i fuges per a clavecí ben temperat del geni alemany, enregistrades per Glenn Gould. La ballarina genovesa, establerta entre Barcelona i Brussel·les, reprèn el fil d’una creació que ha estat més de 100 vegades ballada arreu del món. Hi ha un mestratge, que Federica integra en aquesta nova versió: una història de la dansa contemporània i de la mirada des de la qual aquest grup ha entès sempre la seva feina. És la del gest evocador, un moviment en harmonia, al servei de la totalitat de l’espectacle. També una voluntat d’integrar-hi moltes coses. En aquest sentit la presència escènica de Porello és definitiva: amb un cinètica àmplia i un ventall de nova gestualitat, especialment amb els braços, que dispersen encara amb més intensitat la sensació de repetició de la música de Bach; com també de l’encertada aposta de cedir a una altra ballarina una peça tan lligada a la trajectòria de María Muñoz i la seva companyia. Del 5 al 7 de maig.
AMB UN FORT COMPONENT COREOGRÀFIC
Gold Dust Rush de la mallorquina Eulàlia Bergadà. Obra estrenada en el passat Festival Grec de Barcelona, Premi de Coreografia de l’Institut del Teatre 2015, per a cinc intèrprets, ha estat objecte d’una acurada revisió els darrers mesos. Hi ha una actitud, darrera tot plegat. La intensitat del propòsit que volia i la fermesa de la seva creadora són la clau de volta. Mai conformar-se. La peça gira a l’entorn de la idea de deliri. Un univers irracional, un estat que pren forma des d’un sentit religiós, o bé des d’una vesant pagana: la “febre de la pols d’or”. Una mirada circular, que a través d’un fort component coreogràfic i amb alguns dels capítols del moviment més interessants de tot el que s’ha vist els darrers temps a la ciutat, transporta els seus intèrprets i el públic per diferents experiències d’una intensa força visual. Dramatúrgia, escenografia i música d’Aloma Ruiz, en una nova versió de l’obra que es presentarà a la Sala Hiroshima. Determinats a modular des del seu compromís amb la dansa, una generació de nous talents, i amb el suport de les institucions. Anoteu bé aquests noms perquè són el futur, ara i aquí. Del 25 al 28 de maig.
Text: Jordi Sora
