El propòsit del festival SÂLMON< és l’escolta d’allò que succeeix a l’actualitat. “A totes se’ns fa evident que les condiciones han canviat. L’escenari és un altre i el paisatge ha començat a desdibuixar-se d’una altra manera. Simplement som davant l’adveniment d’allò que vindrà”, afirmen les seves directores. Concebut com a festival de creació, d’arts molt vives, es pensa des d’un centre de creació, El Graner, que treballa amb artistes 365 dies a l’any. És, doncs, un festival singular de ciutat que s’ha construït pensant tant en els punts d’arribada com en les trajectòries, tant en les obres com en els camins que fan que s’hi arribi.
Per això, seria absurd resistir-se a l’arribada de les conseqüències: tot el que ha succeït ha transformat l’escena i, simplement, és el moment d’assumir responsabilitats, gaudir del que hem aconseguit i donar cos a allò que vindrà. El que vindrà és, doncs, la conseqüència. I la conseqüència sempre implica un canvi, una reformulació de posicions, metodologies, horitzons i distàncies. Sí, és un festival d’arts escèniques, però sobretot és una oportunitat, una invitació radical a trobar-se avui, amb altres persones, amb els artistes i amb les seves obres.
És a dir, que anar al SÂLMON< pot ser revelador del que veurem en un futur; el que és segur és que no trobarem creadors establerts còmodament en una forma fixa de crear o en un estat avançat i consolidat de la seva carrera, ens trobarem amb projectes experimentals tant innovadors com ossats d’artistes que estan cercant. Desgranem algunes de les propostes d’aquesta sisena edició que brindaran l’oportunitat d’assumir les conseqüències del que ja ha passat i, sobretot, de dibuixar un nou horitzó en el qual imaginar una continuació. Hi conflueixen imaginaris, desitjos, idees i experiències. Només cal ser valent, acudir-hi i escoltar.
Atlas, Ana Borralho i João Galánte, Dj—8 i Dv—9 Feb 21h Sala Mac – Mercat de les Flors
Atlas s’emmarca dins el programa ART i PART de creació artística comunitària als barris, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona. Els portuguesos Ana Borralho i João Galánte se situen al capdavant d’aquest projecte que inaugurarà el SÂLMON<. Una performance teatral que reunirà 100 persones de diferents professions i orígens, llengües, edats i capacitats per construir una mena d’atles de l’organització social humana, una representació dels éssers humans a través de la seva funció en la societat on viuen. Un dels motors d’aquesta obra és la inspiració en les idees de l’artista plàstic Joseph Beuys. Ell va entendre l’art com a acció social i política. Una de les seves màximes defensava que nosaltres som la revolució i que tothom és artista si rep formació i mitjans. Prepareu-vos per viure una revolució silenciosa on art i vida van de bracet.
O.V.N.I., Big Bouncers, Dj—8 i Dv—9 Feb 19.30hSala PB – Mercat de les Flors
Big Bouncers, el col·lectiu format per Anna Rubirola, Cecilia Colacrai i Mireia de Querol, creu en el potencial del pensament col·lectiu i com generar un llenguatge propi que resulti una visió múltiple i complexa de la realitat. Amb aquestes premisses han creat O.V.N.I., una peça de dansa que qüestiona la funcionalitat i durabilitat dels objectes que ens envolten, explorant la relació entre objecte, cos, context i significat. L’escriptura de la peça es desplega a mode de relació associativa entre cossos estranyats, objectes desubicats, relacions aparentment inútils alhora que revela noves connexions entre tots els elements de l’escena, realitzant un viatge on es transforma constantment el significat d’allò que veiem. Sota aquests supòsits de deliri material, O.V.N.I. interroga quin és el lloc del cos i la seva utilitat com a màquina orgànica i estructura sensible per relacionar-se amb l’entorn i amb la matèria degradable que ens acompanya des del naixement fins a la mort.
Nosotres, Javiera Peón-Veiga, Dg—11 Feb 19.30h Sala PB – Mercat de les Flors
La xilena Javiera Peón-Veiga a Nosotres investiga sobre els conceptes de gènere i sexe, interrogant la naturalització dels seus usos a través de la pràctica de mobilització de la pelvis, les seves repercussions en el cos i en les relacions dins d’un trio. Nosotres intenta desarticular les categories de gènere aplicades al cos, entenent aquestes com una construcció sociocultural condicionada per oposicions com ara: masculinitat-feminitat, humà-animal, objecte-subjecte, passiu-actiu, heterosexual-homosexual. Ara bé, com substituir aquestes oposicions binàries que jerarquitzen i determinen un cos? Nosotres celebra al cos com a potencialitat, procés dinàmic i experiment en contínua reinvenció.
M.C.: Las historias naturales, Dj—15 Feb 21h i Dv—16 Feb 21.30h Sala OM – Mercat de les Flors
Tanya Beyeler y Pablo Gisbert s’escuden sota el nom d’El Conde de Torrefiel per concebre peces escèniques que conflueixen entre la literatura, les arts plàstiques i la coreografia. M.C.: Las historias naturales és el seu nou procés creatiu on articulen escenes instal·latives de caràcter monumental creades per objectes i atmosferes que es complementen amb moviments sonors concrets. Imatges i paraules són les eines que fan servir per descodificar, reconèixer i ordenar el nostre món. Aquest diagnòstic subjectiu de la realitat radica en la matriu d’aquesta peça que estrenarà el SÂLMON<, que pretén perfilar en escena l’enigma que amaga la dificultat de trobar un punt de vista únic i comú del món que ens envolta. Com és habitual en les peces d’El Conde de Torrefiel ens sorprendrem de la llibertat, de com els textos parlen sense cap condició de tot i tots amb un humor corrosiu però al mateix temps tractant temes durs i aspres.
Y los huesos hablaron, Societat Doctor Alonso, Ds—17 Feb 21.30h Sala Mac – Mercat de les Flors
Sofía Asensio i Tomás Aragay ens remeten al poema de Juan de la Cruz per convidar-nos al seus espectacles: “Para venir a gustarlo todo, no quieras tener gusto en nada”. Després de trepitjar el Grec tornen al SÂLMON< per continuar desenterrant ossos, extreure records, històries i vides. Ho saben molt bé els antropòlegs i els que clamen des de fa temps per obrir les fosses de la guerra civil espanyola. O els familiars de les víctimes -30.000 persones a l’any- del narcotràfic a Mèxic. Tomàs Aragay, responsable al costat de Camila Villegas de la dramatúrgia de Y los huesos hablaron, proposa una posada en escena que gira al voltant de la forma com s’escriu la història. Interpretada per un músic-performer, dos actors i un escultor, parteixen de la idea d’una excavació per aprofundir en les paraules. Què volen dir justícia, llibertat, amor? L’espectacle posa l’èmfasi en el costum d’utilitzar termes buits de sentit i com el llenguatge converteix els conflictes en invisibles i queden sapultats en benefici d’una suposada estabilitat política i social. Y los huesos hablaron els desenterra.
VáRVARA, Bàrbara Sànchez, Dv—16 Feb 18h Graner
Bàrbara Sánchez conté un ampli aprenentatge escènic. Està llicenciada en art dramàtic i ballet clàssic. La sevillana presentarà al SÂLMON< el solo VáRVARA. Sobre el seu cos recau tota la proposta on revisita la cultura sonora que va sorgir des de principis dels 80 al Llevant espanyol i que es va anomenar ‘música bacalao’. Més enllà de la connotació negativa posterior, aquest moviment va fer aparèixer una esquerda de llibertat que, més tard, ens hem ocupat de silenciar i ignorar a consciència. Al voltant d’aquella sonoritat elèctrica, radical i essencialment afectiva, va créixer una cultura en la qual el ball era l’expressió d’una possibilitat de resistència i llibertat. Una fugida més enllà de les lògiques del dia i la nit. Un ballar fins rebentar. Sánchez sap que el ‘bacalao’ és només la porta de l’arravatament. La seva fe segueix sent l’èxtasi, la promesa de la unió definitiva.
Paella augmentada, Marc Sempre, Niño de Elche, René Pacheco, Sala MAC – Mercat de les Flors – Dg—18 Feb 12.30h
Marc Sempere acostuma a finançar les seves pel·lícules amb el procés Arròs Movie, que consisteix en una sèrie de paelles i festes. La seva nova pel·lícula, coodirigida amb Tomás Aragay, s’està finançant de la mateixa manera, fent participar el públic i explicant-los el procés mentre l’arròs es cou a foc lent. Amenitza l’espera El Niño de Elche que malgrat portar en actiu pràcticament una dècada ha multiplicat la seva popularitat a partir del moment que l’escena flamenca va apreciar el seu eclecticisme i el seu talent. El company de repartiment és René Pacheco, arqueòleg de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) al capdavant de les exhumacions de fosses comunes de la guerra civil i del franquisme. A Paella augmentada es desenterren fantasmes del flamenc i s’exhumen cossos en fosses comunes. Assistim a una trobada/performance, asseguts al voltant de la paella, mentre es cuina, es projecten parts inèdites del procés creatiu, roden, canten i tant el Niño de Elche com René Pacheco interactuen amb el seu passat.
La isla bonita, una acción cinematica, Santiago Sepúlveda, Dv—23 Feb 20h Graner
La performance La isla bonita del colombià Santiago Sepúlveda, pot ser vista en viu, però també en vídeo, ja que en una sala hi ha una caixa fosca amb pantalles i cadires tipus teatre perquè qui arribi s’acomodi a veure-la. “Vaig començar a fer una recerca, a través d’interessos particulars en el llenguatge cinematogràfic, el cos, l’espai i el teatral. A partir d’aquests elements vaig començar a configurar La isla bonita, que conjuga presències corporals amb imatges cinematogràfiques i moviments en l’espai”, relata l’artista. Es tracta d’una obra, en la qual vigilants, com els de qualsevol edifici, es reuneixen amb l’artista en una “acció cinemàtica” -com diu ell- en què hi ha elements de performance, cinema i teatre. Fent una analogia amb les anotacions que fan els vigilants a la minuta de l’edifici, l’artista registra amb la seva càmera els espais comuns i manlleva les històries insòlites de les persones que passen per allí i els dona veu a través dels personatges ficticis d’una pel·lícula del cineasta hongarès Bela Tarr.
Redactor: Oriol Puig
