L’actriu Mercè Sampietro i el músic Eduard Iniesta porten durant cinc dies la poesia de Joan Vinyoli (1914- 1984) a la Sala Muntaner amb l’obra “La petita casa de mi mateix”. Un viatge a través de la vida i l’obra del poeta, amb imatges de Juan Millares i l’assessorament del biògraf del poeta, Pep Solà.
Vinyoli és un dels Top 10 de la poesia catalana, un mag de les paraules, un artista a l’alçada de Mozart, Beethoven o Gauguin, diu Eduard Iniesta. El músic i compositor barceloní és un entusiasta de la figura del poeta, “t’enamora, és tan generós amb la seva poesia que no pots parar de llegir-lo”, diu. Va ser ell qui va acostar la figura de Vinyoli a Mercè Sampietro i amb qui ara comparteix passió. “És difícil de connectar-hi, al principi, però com més el llegeixes més clar el veus i més mons se t’obren, és molt emocionant”, explica l’actriu.
L’espectacle, que dura poc més d’una hora, està format per una trentena de poemes que volen jugar, juntament amb la música i imatges de fons, amb les diferents textures que conformen l’obra del poeta: la natura, l’amor, la solitud, el record o el sexe. “Amb la Mercè cobra una vida que no havia trobat mai, li dóna capacitat d’enteniment i transmissió. No te n’adones que el que estàs sentint és en vers”, diu Iniesta. Actriu i músic ja s’havien trobat en altres espectacles com Sensualitats o 9 maletes i tenen una gran complicitat. “Ens integrem molt bé l’un amb l’altre i l’espectacle ha sortit molt fluïd”, diuen.
Un espectacle que serà un recorregut per la infància i la maduresa del poeta, per acabar amb els poemes que fan referència a la mort. “He intentat que la música no desvirtuï els poemes i sobretot, lluitar contra l’evidència”, explica el compositor, que no ha volgut posar la música que l’espectador s’espera en sentir un poema d’amor, o de solitud, sinó donar-li un punt de “salsa agredolça” amb una música molt directa i punyent.
El món de Vinyoli en imatges
Vinyoli va néixer a Barcelona el 1914, però aviat es va traslladar a Sant Joan Despí i també va estar molt vinculat a Santa Coloma de Farners, on estiuejava i va conèixer Salvador Espriu. Alguns d’aquests paisatges acompanyaran el recital de la mà de Juan Villares, que s’ha encarregat de les imatges i l’espai escènic. Totes les imatges estan tractades amb efecte d’ull de bou, “com si s’estigués inspeccionant la vída íntima que Vinyoli tant explica als seus poemes”, per tal d’ajudar a connectar amb la personalitat, explica Iniesta. També hi haurà retrats del poeta i algunes de les cartes que s’escrivia amb la seva germana i el poeta Miquel Martí i Pol, facilitades pel biògraf de Vinyoli, Pep Solà, que també ha assessorat Iniesta i Sampietro en l’espectacle, per tal que s’hi reflecteixin totes les temàtiques que el poeta explora al llarg de la seva obra.
Un poeta sense padrins i caràcter difícil
Enguany es commemora el centenari del naixement de l’autor amb l’Any Vinyoli, però sovint l’obra del poeta no ha estat prou difosa. No tenia formació acadèmica ni es relacionava amb l’elit cultural del moment, “va néixer sense padrins”, diu Iniesta. I això, sumat a un caràcter complicat i la falta de sentit polític, són els motius pels quals tot i ser un dels “grans, grans, grandíssims” poetes del país, explica Sampietro, no ha tingut la repercussió d’altres poetes i escriptors.
(Text: Mercè Rubià)
