Per Iván F. Mula / @ivanfmula
Xerrada moderada per Andreu Rami / @andreuramib
Dins de les Activitats TeatreBarcelona, amb les quals intentem continuar la nostra filosofia de fer que més gent s’enamori del teatre, vam organitzar una trobada postfunció entre el públic, el pallasso Guillem Albà i els integrants de Love of Lesbian: Santi Balmes, Julián Saldarriaga, Jordi Roig i Oriol Bonet. La trobada es va celebrar amb motiu del retorn a la cartellera de Miralls i miratges, el concert teatralitzat que es podrà veure fins al 9 de juny a l’Onyric Teatre Condal de Barcelona.
“Estic trist perquè escolto música pop o escolto música pop perquè estic trist?”, es preguntava Balmes a l’inici del col·loqui. I és que, per l’espectacle, han seleccionat, especialment, les cançons més intenses i profundes a la recerca de connectar, de manera més íntima i emocional, amb el seu públic. I, a jutjar pels llargs aplaudiments durant el transcurs de l’espectacle, ho van aconseguir. “Sempre hi ha un vessant creatiu al sentiment de tristesa però intentem barrejar-lo amb ironia o humor negre. Aquesta barreja fa que el resultat sigui més ric. La nostra intenció és trobar alguna cosa que perduri en el temps i, per aconseguir-ho, crec que s’han de fer aquestes combinacions”, afegia Balmes.
Miralls i miratges és un concert teatralitzat pensat, especialment, per fer en teatres. En paraules de Julián Saldarriaga, guitarrista del grup, la idea va néixer “en un moment en el qual el cicle de molts concerts, gira, discos i tornar a començar ens va portar a un cert esgotament i vam sentir la necessitat de sortir d’aquesta roda repetitiva. Vam pensar que fer un espectacle seria una bona manera de trencar-la i així vam sortir una mica d’allò que se’ns demanava. Volíem tornar a la proximitat”.
L’espectacle Trau, de Guillem Albà i Blai Rodríguez, va inspirar la banda a fer un concert teatralitzat.
En aquest punt, ens van explicar, és on va entrar el Guillem Albà. En Julián havia vist el seu espectacle Trau a l’Almeria Teatre i van decidir oferir-li dirigir el seu nou projecte. Li van passar un llistat de cançons i ell va decidir l’ordre i tot el que passaria a escena. “Van escollir les cançons més poètiques i dramàtiques. Primer, les vaig escoltar moltes vegades i, després, em vaig posar a treballar amb un escenògraf. A partir d’aquí, es va tractar d’investigar i provar, fins a trobar la línia exacta entre música i teatre”, va explicar Albà.
Passada la introducció, es va obrir el torn de preguntes. El públic assistent va ser molt participatiu i entusiasta. Van preguntar per la quarta paret, per les dificultats de passar de músics a actors o, simplement, van compartir la seva admiració: “He passat tot el concert plorant”, va dir una espectadora. El grup va explicar que gaudeixen molt de l’experiència: “No sempre surt igual, tenim un petit espai per la improvisació. No som capaços d’estar dues hores seguint un guió”, van bromejar. “Quan puges a un escenari, has d’estar disposat a fer qualsevol cosa. Al principi, és estrany però, després, és emocional, maco i gratificant”, van afegir.
Els espectadors es van interessar molt per l’emoció i la inspiració. Amb aquestes qüestions, Balmes es va mostrar humil: “No sé quin és el secret, realment. El que sé és que cal entrar en un estat d’ànim molt determinat per trobar aquella frase demolidora que funciona. El cas és que, a vegades, el talent és només amor per allò que fas”.
La xerrada va finalitzar poc abans de les dotze. “Estem tristos perquè s’acaba l’espectacle. Només queden vuit funcions. És la gira que més tristos ens ha fet mai que s’acabi”, confessava Roig. Malgrat aquest sentiment, el balanç que fan és molt positiu i, per això, és molt probable que repeteixen l’experiència amb un nou muntatge perquè, com va dir Balmes, “sempre que hem arriscat, ens ha sortit bé”.
