“Ser o no ser”. O més ben dit: “Com ser en un món on no se’m pren consideració pel fet de tenir síndrome de Down?”. Aquesta és la pregunta que es plantegen Chela de Ferrari i Jaime Cruz, directora i actor, a la versió de Hamlet, estrenada en el marc del Grec 2022, i que ara recuperen al Teatre Nacional de Catalunya. Una versió interpretada per persones amb síndrome de Down en què, a partir del text original, expliquen experiències personals i reflexionen sobre els seus somnis i frustracions; o el sentit de la seva existència en un món en el qual mana l’eficiència, la productivitat i uns models impossibles de bellesa.
“Està molt bé que el Grec vulgui incloure les arts escèniques inclusives. Tot i això, s’hauria de veure més. Poques vegades es veuen obres així, tant al Grec com en altres festivals i teatres. També s’hauria d’obrir una mica el ventall, perquè que siguem persones amb discapacitat intel·lectual no significa que tinguem cap dificultat per ser en aquest món. Hauríem de poder ser en aquests cercles i poder ser directores, guionistes… Estar més presents en aquests àmbits socials i culturals”, explica Beatriz Ruiz, que té síndrome de Down i forma part de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD). Per la fundació, sempre és motiu de celebració que el col·lectiu tingui un espai en el món artístic, com també en la resta d’àmbits, tot i que encara queda molt per fer.
Quim Martí, actor del grup de teatre de la FCSD, considera una gran oportunitat, tant per a les actrius com per al públic, que el Grec aculli una obra d’aquestes característiques: “És molt beneficiós per a tots. Amb aquest espectacle de Hamlet, aquests actors i actrius amb síndrome de Down poden gaudir actuant i, a més, els pot ajudar a tirar endavant grans projectes”. A més, assegura: “Per nosaltres, actuar és un gran repte: fer teatre, tirar endavant i anar més enllà. És una manera d’expressar-nos amb el cos i fer arribar al públic que nosaltres també podem ser actors i actrius”.
L’actor recorda amb orgull la seva companya Odile Fernández, ja que fa un temps es va incorporar com a actriu a l’obra Amy (& the orphans) i això va significar una gran alegria per a la fundació i, sobretot, per a totes les integrants del taller de teatre. Per a elles és important que la feina de la fundació transcendeixi i treballen perquè el cas d’Odile Fernández sigui el primer de molts. El mateix s’espera d’aquesta versió de Hamlet, que ve directa des del Perú fins a Barcelona per obrir camí a obres noves i per convertir, cada any una mica més, les nits d’estiu del Grec en nits més inclusives.
Més informació, imatges i entrades:
