Parlem amb les protagonistes d’aquesta esbojarrada trilogia en un moment en què la meitat de la informació no la saben i l’altra no ens la volen explicar. Totes dues, però, contagien l’entusiasme i les ganes de deixar-se(nos) sorprendre. Com que la cosa va de famílies, ens guiarem pels cognoms.
1. Uranga – Valente
La Lide Uranga ens atén a finals de maig des de Buenos Aires, on des de fa un parell de mesos creen Sílvia, de Nelson Valente. L’obra s’assaja íntegrament a la ciutat portenya, amb la idea d’aterrar a la Sala Flyhard del 5 al 18 de juliol. De la trama no ens en vol explicar gaire, més enllà de dir-nos que va d’una família travessada per tres emocions: el desig, el dolor i el perdó. També ens explica com estan treballant, un mètode que Uranga coneix molt bé després de vint anys col·laborant amb Valente: primer fan un treball d’investigació per connectar amb les emocions a través de lectures, pel·lícules i experiències personals; en una segona fase, pugen a l’escenari i comencen les improvisacions, a partir de les quals el dramaturg escriu la peça.
Lide Uranga i Gabriel Beck a una escena de ‘Sílvia’
La família és un dels temes predilectes de la companyia Banfield Teatro Ensamble, amb una colpidora barreja de comèdia i emoció. Les seves obres els han portat grans èxits, fins al punt d’obrir el seu propi espai a Buenos Aires que, malgrat els esforços, va haver de tancar a causa de la pandèmia. La companyia, per això, continua intacta, treballant a escala nacional i internacional. A Catalunya els hem seguit la trajectòria: El loco y la camisa (que continua fent-se des de l’estrena el 2009), El declive, Solo llamé para decirte que te amo… En aquesta última, fins i tot van adoptar la catalana Roser Batalla, que va entrar per a una substitució i que en només un mes d’assajos es va integrar a la perfecció. Mesos més tard, Uranga també va ser adoptada per La Brutal i les T de Teatre com la divertida criada de La meravellosa família Hardwicke. De la direcció de David Selvas, Uranga en destaca la flexibilitat, donant espai de creació a l’elenc.
2. Castell – Clemente – Franc
La segona peça de la trilogia, La paella dels dijous, sí que està acabada, si bé quan parlem amb la Lluïsa Castell encara no han començat a assajar. Per davant tenen un procés de tres setmanes que desembocarà en l’estrena al Maldà, del 5 al 18 de juliol.
Sabem que la segona família d’aquest compendi és d’entrada molt convencional i arrelada al barri de Gràcia. La Mercè, el personatge, tindrà alguna cosa de l’actriu, ja que la dramaturga Cristina Clemente la va escriure pensant en ella: “això em fa especialment il·lusió perquè no m’havia passat mai, tot i que alhora és una gran responsabilitat”, admet Castell. Com Uranga, no vol explicar gaire de l’obra (“La gràcia d’aquesta funció és que l’espectador se sorprengui constantment”), però avança que “para atenció a aquestes dones madures que de cop i volta ensenyen que tenen una vida molt interessant i molt intensa”.
Lluïsa Castell protagonitza ‘La paella dels dijous’ amb Núria Cuyas i Jordi Andújar
La relació entre Castell i Clemente va començar el 2007 al TNC, quan la dramaturga feia d’ajudant de direcció de Sergi Belbel a l’espectacle A la Toscana. La següent col·laboració va ser el 2013 a Consell familiar, la comèdia de Clemente que va dirigir Jordi Casanovas a la Sala Beckett, on Castell també feia de mare. “La Cristina és una crac de la dramatúrgia catalana, quan escriu sobre la família té un punt molt bo d’observació i d’empatia”, destaca. També n’elogia la vis còmica: “Crec que ho he de fer molt malament perquè la gent no rigui!”. En aquest espectacle, s’incorpora com a directora l’actriu Muguet Franc, després de molts anys com a ajudant de direcció. “Jo crec que els directors i directores que són actors o actrius ho tenen millor per dirigir, és una sensibilitat diferent”, opina Castell.
L’actriu lamenta que hi hagi pocs papers per a dones de la seva edat: “Estic en una edat que em toca fer de matriarca, perquè de què pots fer?”. I continua: “Jo quan estava en la plenitud absoluta dels 35 als 50 anys no vaig parar de treballar, tenia molts papers i personatges”, una tendència que després va minvar. Amb tot, se sent afortunada: “En els últims anys he fet una obra cada any”. També admet que “per sort tot això està canviant”, amb més dramaturgues i dramaturgs que escriuen sobre dones madures. De fet, després de la trilogia, Castell ja té un altre projecte en marxa: una obra que estrenarà al desembre al TNC.
3. Rovira – Rodríguez
Segurament no és casualitat que, en dos espectacles on es parla de la família, hi hagi equips que han treballat junts moltes vegades. Però les famílies creixen i sovint es fusionen, de la mateixa manera que passarà en la tercera proposta de la trilogia: Rovira vs. Rodríguez, que es podrà veure a la Sala Versus Glòries del 24 de juliol al 5 d’agost.
Mentre escrivim aquestes paraules, els dos elencs encara no es coneixen. L’única cosa que saben és que a mitjan juny es trobaran per primer cop per dinar plegats: “No sé si una paella o no, però serà molt divertit segur”, riu Castell. També serà la primera vegada que les dues actrius treballaran amb una direcció a quatre mans: Clemente i Valente escriuran l’obra a mesura que avancin els assajos. “Serà una cosa de creació absoluta i molt trepidant”.
La trilogia resultant s’estrenarà durant el Grec i a la tardor cada obra farà temporada a la seva respectiva sala. Més enllà, estan estudiant la possibilitat de portar-la a Buenos Aires. Queda clar que, independentment del cognom, la bona comèdia ens encanta a una banda i l’altra de l’Atlàntic.
