El Teatre Lliure estrena Les amistats perilloses, una nova adaptació de la novel·la de Pierre Choderlos de Laclos dirigida per Carol López. L’espectacle, protagonitzat per Mónica López i Gonzalo Cunill, es podrà veure fins al 18 de juny a Montjuïc.
Coneguda per les múltiples versions teatrals i cinematogràfiques que se n’han fet, Les amistats perilloses és una història que parla de venjança, de poder, de sexe, de gelosia, de culpa, de crueltat i d’innocència. “Em fascina aquesta radiografia de la societat que sempre està present per jutjar, aplaudir o condemnar, i que crec que encara continua formant el nostre món contemporani”, afirma Carol López: “És una obra molt moderna i gens còmoda, que parla de coses que han passat, passen i seguiran passant, perquè la societat ho permet”, i afegeix: “Ara hi ha més consciència, però l’abús de poder i l’ús del sexe com a forma de poder segueixen estan entre nosaltres”.
La història narra com la Marquesa de Merteuil planteja al seu amic Valmont un intrigant pla: que desvirgui la jove i ingènua Cécile, a qui vol casar amb seu amant. A partir d’aquí comença un perillos joc de reptes, apostes i seduccions, en el qual pocs en sortiran ben parats.
L’espectacle està protagonitzat per Mónica López en el paper de la maquiavèl·lica Merteuil. “Quan la Carol em va trucar, primer em vaig espantar. Però després vaig pensar que era interessant, que tinc l’edat per parlar del pas del temps, de l’abús de poder, sé què vol dir i tinc ganes d’explicar-ho”, confessa l’actriu, alhora que admet que mai havia fet un personatge tan potent com aquest. L’acompanyen al repartiment Gonzalo Cunill, com a coprotagonista en el paper del llibertí Valmont, Eli Iranzo, Marta Pérez, Mima Riera, Elena Tarrats i Tom Sturgess, un jove actor anglès que en un any ha passat d’actuar al West End de Londres amb Harry Potter and the Cursed Child a debutar en català al Teatre Lliure.
Una adaptació menys barroca, però més lliure
La directora tenia la referència de moltes de les adaptacions existents, però el gruix d’aquesta nova dramatúrgia parteix de la novel·la. “He transformat les cartes en trobades, encara que no tenen per què ser en el mateix espai ni en el mateix temps”, explica.
L’espai escènic de José Novoa, el vestuari de Nidia Tusal, el so de Damien Bazin, la il·luminació de Jaume Ventura, el moviment de Vero Cendoya i l’adaptació de la mateixa Carol López, situen l’acció al segle XVIII, però el muntatge no és fidel a l’època. “En el vestuari hi trobem mirinyacs, però no perruques, els homes porten cotilla, les dones camisa… També hi ha llicències en l’ús de la música, del llenguatge en la dramatúrgia i afegint alguns anacronismes que ens funcionen per a la nostra versió”, explica la directora.
Més informació, imatges i entrades a:
