Amb els nervis propis dels dies previs a l’estrena, però amb la tranquil·litat del treball ben fet i la convicció que el projecte funcionarà, ens rep l’equip del musical Sugar, ningú no és perfecte, a un dels seus assajos.
El projecte, basat en el gran clàssic de Billy Wilder Con faldas y a lo loco, va començar sent una idea, amanida amb quilos d’il·lusió, d’un equip liderat per Pau Doz, el director; Laura Olivella, la coreògrafa i Bernat Hernández, director musical. Curiosament, en aquest moment la seva idea era adaptar la pel·lícula directament a un musical en català. La sorpresa va venir en conèixer que ja existia un musical a Broadway basat en la pel·lícula. Així, la primera fase del projecte va ser potser més curta i fàcil del que esperaven. La trava major va venir poc després, un obstacle que es repeteix en els projectes teatrals des de fa uns anys: la falta de mitjans. I és que el musical estava pensat per al gran format, però l’equip no va trobar una productora que volgués arriscar, per això, al final, ells mateixos ho gestionen i financen, una modalitat molt recurrent últimament. Així, el que havia de ser un musical de gran format és un musical de format mitjà fet realitat gràcies a l’aposta i esforç personal de l’equip que ho conforma. Un incís: després de veure la bona pinta que fa l’obra, és una pena que no hi hagi productores que apostin en gran per projectes com a aquest.
Sugar són lluentons, llavis vermells, gàngsters i música jazz, tot per ambientar una història del Chicago de l’època de la llei seca a través d’un musical enèrgic, amb molt ritme i grans dosis humor. Parla de temes que no estan tan allunyats de la realitat actual: la precarietat laboral i la corrupció, els somnis, les metes de vegades inassolibles, les frustracions… Temes que pot ser que ja hàgim vist en molts altres projectes, però aquesta vegada presentats des d’un punt de vista irònic i molt còmic.
L’exemple més visual, i que vertebra el musical, és la història dels seus dos protagonistes: dos músics que casualment presencien un assassinat entre mafiosos i han de fugir de la ciutat perquè no els matin. En trobar un grup de noies que necessiten una saxofonista i una baixista, i per por de ser assassinats, acaben transvestint-se per aconseguir entrar en la banda i així fugir amb les noies de gira. Al llarg de l’obra es juga amb el vessant còmic que té un home vestit de dona, i veiem com els protagonistes trampegen situacions “femenines” com bonament poden, fins que es tornen a veure les cares amb els mafiosos i han d’afrontar la veritat.
El teatre encarregat d’acollir Sugar, ningú no és perfecte serà el Teatre Gaudí, i compta amb un elenc de luxe capitanejat per Iban Lavanda i Xavi Duch, que s’alternen amb Lluís Canet i Oriol Burés en els papers de Joe / Josephine i Jerry / Dafne; i per Beàlia Guerra com a Sugar Kane. Amb ells damunt de l’escenari estarà una enèrgica i divertida parella formada per Maria Santallusia (Sweet Sue) i Dani Claramunt (Bien Stock). La resta de l’elenc ho formen Pep Cortés (Sir Osgood Fielding), Òscar Planells (Enzo), Lluís Parera (Escuradents), Roberto Prvenzano (Luigi), Carles Sánchez (Pallado), Hugo Riveros (Dude), Marta Borràs (Rosella), Lorena García (Olga), Clara Gispert (Dolores) i Núria Torrentallé (Marie Lou).
Després de veure l’energia que desprèn Sugar a pocs dies de la seva estrena i els riures que hem viscut al costat de tot l’equip, només podem fer una cosa: recomanar-vos-en una mica per tenir un dolç nadal musical.
Text i fotografia de l’assaig: Eirene Ramos
