Cinc cadells de superheroi tancats en un búnquer. Una educadora/vigilant controla els seus moviments i els medica perquè no es qüestionin res. “És el millor per vosaltres”, diu. Fora, franctiradors. Som al Tantarantana amb la Cia La Hydra i la seva Utilitat Programada.
Aldous Huxley va escriure Un món feliç l’any 1932 i l’any 1949 George Orwell publicava 1984. Ja aleshores parlaven del control social i polític a través de les drogues o la tecnologia. Tampoc no són pas recents els còmics de Marvel, que es publiquen des del 1939, tot i que els seus personatges més mediàtics -Spiderman, Hulk o el Capità Amèrica- van aparèixer als anys 60 per fer-la renéixer. Però una mostra que tant unes històries com les altres han mantingut la vigència i formen part de l’imaginari col·lectiu encara avui és que la Cia La Hydra, formada per nois i noies al voltant de la vintena, s’hi han inspirat per portar a l’escenari la seva tercera obra, Utilitat programada. Aliats amb el dramaturg Marc Rosich i la directora Míriam Escurriola, volen posar damunt la taula preguntes com qui ens controla, què sabem o què ens deixen saber del món ‘real’ on vivim i com podem parlar d’insurrecció i canvi, però també d’obsolescència programada, l’addicció a la tecnologia i les xarxes i socials i la sobreprotecció d’aquesta generació que ja en diuen perduda.
L’obra comença just després de la desaparició d’en Jimmy, el líder d’aquest grup d’adolescents que encara no se saben superherois. Tancats com estan en un búnquer des que van néixer -segons els diu la seva educadora, per protegir-los del món exterior- comencen a qüestionar-se les coses. Com ha sortit? Què hi passa realment fora? Què passarà ara que aquell qui els mantenia units, qui arreglava els aparells de la casa, qui havia après a fer-ho funcionar tot plegat ja no hi és? El nou líder, ho ha de fer igual o hi ha altres formes de liderar el grup? Marc Rosich ha escrit una fabula inspirada en la ciència ficció i els superherois però que, si se’n treuen les frases de context, podria estar parlant perfectament de política, o nova política (no us sona això dels lideratges?). “No és una peça política, però sí posicionada”, diu Míriam Escurriola, “un joc teatral que et permet no adoctrinar i parlar de qüestions com la Llei Mordassa sense esmentar-la explícitament”. Hi veurem, doncs, un sistema que s’enfonsa, joves que s’organitzen, desobediència i insurrecció. Tot des d’una “alta càrrega d’ironia, expressionisme i grotesc”.
CINC SUPERHEROIS EN MALLES DE LYCRA
Malgrat el control de la tutora (Míriam Alemany), una mena d’ull del gran germà, poc a poc aquests joves -fills il·legítims dels superherois- aniran descobrint els seus poders i la mentida darrere la qual els han tingut tancats fins al moment. Cadascun reaccionarà de manera ben diferent. El Mario (Mario Silva, malles gris), explosiu i impulsiu, voldrà utilitzar l’acció directa per sortir. La Julian (Júlia Molins, verd), més ‘flower power’, adoptarà un paper més conciliador i l’Igor (Iñaki Mur, rosa), acceptat per tots com el més dèbil, serà més idealista. La Lia (Lídia Casanova, blau), a qui no li agraden gens els canvis, donarà la visió més negativa, mentre que l’Ela (Maria Salarich, vermell), la més racional i estratega, assumirà el paper de nova líder. Tot un Comando G amb els arquetips ben definits que, amb un traç gruixut, fuig del realisme per acostar-se a la comèdia pop.
Text: Mercè Rubià / Fotografies i vídeo: Cia La Hydra
