Què és original i què no ho és? Té algún valor l’originalitat, ara que la tecnologia i l’intel·ligència artificial creen coses perfectes, agafen d’aquí i d’allà i fan un collage impol·lut, que tot es pot reproduir i el consum és tan accelerat que no et deixa parar atenció a quin gust tenen les coses? Si agafes una cosa que ja existeix i la canvies i te la fas a mida, és original? Es pot crear alguna cosa nova en un món on ja està tot inventat? A Els Imprescindibles de Teatre Barcelona entrevistem a Lluís Marco i Manel Barceló, dos actors amb una extensíssima trajectòria.
Lluís Marco protagonitza Una còpia, a la Sala Atrium que amb la premissa de la clonació i l’intel·ligència artificial parla de les relacions paternofilials “quan abordem l’educació dels fills, en sabem poc”, “dos per dos, no són quatre quan es tracta d’educar als fills”. En Lluís i el Manel tenen una relació distant amb l’intel·ligència artificial: “demano que la gent tingui poca por amb la IA. S’ha d’agafar la part positiva de les coses: sortiran una sèrie de problemes enormes, perquè l’home per naturalesa és destructiu però llavors hem de positivitzar i intentar utilitzar-la per bé. Ha vingut per quedar-se i haurem d’apendre. a gestionar-la. En Manel Barceló explica que “els homes inventen per bé, però acaben sent maldestres amb els invents” però que això es pot revertir: “qui diu que les coses no es poden capgirar?”.
Lluís Marco i Raimon Molins protagonitzen ‘Una còpia’ a la Sala Atrium
Els dos actors tenen una extensa trajectòria a cinema i televisió però ara protagonitzen espectacles a sales del circuit On Batega el Teatre, les sales de proximitat de Barcelona. “He experimentat per primer cop en molts anys les sales de proximitat, on vius intensament la paraula i el silenci”, explica Lluís Marco. Barceló també s’ha llançat a una de les sales de proximitat amb una programació de gran qualitat: la Sala Versus Glòries, que acull aquesta adaptació feta a mida per a Lloll Bertran i Manel Barceló d’un clàssic contemporani com és el Pigmalió de Bernard Shaw, el text que també va inspirar el musical My fair Lady, en la versió de Joan Oliver. Amb text de Marc Rosich, qui dirigeix l’espectacle junt a Jordi Andújar, i música original i direcció musical de de Marc Sambola (l’equip de Cartes d’amor). En aquest nou muntatge, els dos únics actors es desdoblen en tots els personatges de l’obra. Picabaralles dialèctiques i un frenètic estira i arronsa còmic, on un professor assumirà el repte d’esborrar l’accent xava d’una florista de les Rambles i fer-la passar per gran dama entre la societat burgesa.
Manel Barceló a ‘Tot fent Pigmalió’, a la Sala Versus Glòries
Escolta el pòdcast a Spotify, Apple Pòdcast, Google Podcast, iVoox, i per suposat a TeatreBarcelona.Com i Betevé.Cat.
