Rio de Janeiro al costat de casa, sí. Però no el folklòric, el tropicalista, el de postal, sinó la representació que d’una societat plural, dinàmica, contradictòria, fan dues creadores singulars. Ens visiten Marcela Levi i Lucia Russo, l’ànima de les Produçoes Improvável a les que el Mercat de les Flors dedica una constel·lació aquest mes de febrer. Les seves anteriors fructíferes visites a Barcelona han germinat en aquest intensiu per endinsar-se una mica més al seu món desbordant i únic.
Marcela Levi i Lucia Russo (Produçoes Improvável)
Elles són una encarnació extrema, gens diplomàtica, d’una ciutat i d’un país que només amb el seu nom es remet al verd de la selva, al blau oceànic, al multicolor carnaval, al groc de la sang vessada, o al negre de l’esclavitud. Inabastable, convuls, festiu. Ple de referències, algunes mítiques, anomenar-lo ja de per si evoca mons sencers. Poques oportunitats se’ns presenten de conèixer de prop a artistes contemporanis d’aquelles latituds, raó poderosa número u per acostar-se al Mercat. La segona raó seria conèixer la gosadia d’un col·lectiu que trenca amb forma i concepte.
De les tres propostes que acull el Mercat aquests dies, a c h ãO | grrRoUNd (1 i 2 de febrer) Levi i Russo prenen com a base el trèmolo -terme musical que descriu la fluctuació en la intensitat d’un so, també conegut com el so del dubte-, juntament amb la dissonància per fer moure els set performers. La música funciona com a connector, com a trampolí cap a les emocions; la dansa com a joc visual, expressió de cossos que senten, incontenibles en la seva polimòrfia. Amb els moviments, de vegades distants del mapa sonor que els envolta, és com si els ballarins tremolessin en una cascada de sorpreses sensorials. I és que la música ens fa sentir i moure, fent saltar per l’aire les limitacions. Les creadores diuen de la seva peça que és fragmentària i incompleta, una invitació a que cadascú la contemple amb la seva pròpia imaginació. Amb la proposta estimulen una tensió per a que funcioni com a vincle estimulant. Conviden a la inestabilitat, a la inquietud, a l’escletxa més que al plaer contemplatiu.
‘c h ãO | grrRoUNd’ de Produçoes Improvável
Os Mutantes, Gal Costa, Caetano Veloso, Gilberto Gil…, les cites musicals brasileres es combinen amb les veus de Tina Turner, Nina Simone, Beyoncé o Sany Pitbull, i amb el so típic dels taps del claqué, en una mixtura de cançons populars que travessen als ballarins en una peça diferent, tan improbable com magnètica. Un piano al centre, algú que el toca i sis intèrprets que intervenen l’espai rítmica o arrítmicament, segons, deixant-se emportar per les fluctuacions, la suspensió o els sons de tambors, focs d’artifici o lletres d’amor.
Ballar per transformar
Recrear la tensió i la distensió del cos com a metàfora de la societat en la qual viuen i creen, aquest és el l’os de la peça. Perquè el segell de la florida creativitat del col·lectiu, del seu atrevit traç creatiu no deixa d’estar al servei de les metàfores que com a creadores els serveixen per parlar del que les envolta. ‘Tot el que està fora de nosaltres està dins nostre’ repeteixen, parafrasejant a l’activista indígena Ailton Krenak.
‘3 contra 2’ de Produçoes Improvável
Des de Rio, la brasilera Levi, i l’argentina, Russo, van unir-se el 2010 sota una mena de mantra, ‘moure és un acte de possibilitat de transformació’, desenvolupant un treball artístic i polític a l’hora.
Marcela Levi va descobrir la dansa als 16 anys, però des del primer dia que va trepitjar un estudi se li va obrir la capsa de la imaginació, el que per una adolescent tímida va ser com prémer un botó cap a la creativitat. Va treballar nou anys amb Lia Rodrigues, va col·laborar amb Vera Montero (ambdues han visitat els escenaris de Catalunya amb freqüència) fins que finalment va trobar l’espai on fer volar les seves idees.
Russo, que es va formar en teatre primer i va arribar a la dansa més gran, considera que la trobada amb Levi va ser cabdal. El nom de la seua associació, en la qual la formació i la experimentació son vitals, es deu a ‘la improbabilitat de que la dansa d’investigació succeeixi en Rio’, afirmen.
‘Fuera de cuadro’ de Produçoes Improvável
Originals i agosarades, han creat una dotzena de peces juntes en les quals els ballarins es mosseguen en una mena de ritual caníbal on gravita el desig (Mordedores), es mouen en un terra pelut, no llis, per (pensant en Lepecki) comprovar si la dansa pot ‘tartamudejar’ (Natureza Monstruosa), o es valen del so de la tecnobrega caribenya per muntar una peça ritualista (Boca de ferro).
Quan la dansa és energia i el cos que balla exprimeix els moviments, es genera espectacle, juntament amb la música es crea un èxtasi, arriba la suor, el ritme, les imatges cinètiques provoquen en la persona que mira una sinergia, una suma d’estímuls que pot rebentar i esdevenir un connexió brutal amb els que es mouen.
Més informació, imatges i entrades:
