En el desè aniversari de la mort de Roberto Bolaño, Fèlix Pons ha volgut dur als escenaris de Barcelona Consejos de un joven discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, la novel·la que l’escriptor xilè va publicar el 1983 juntament amb Antoni García Porta.
L’actor i director va veure-hi “frescura, un esperit gamberro i la intenció de renovar el panorama narratiu”: la ràbia d’una opera prima barrejada amb molta poesia.
Consejos de un joven discípulo de Morrison a un fanático de Joyce ens explica la història d’amor i obsessió entre l’Àngel Ros, un escriptor fracassat, aficionat a la música i el cinema, i Ana Rios, una jove femme fatale sud-americana que l’empeny cap a una vida delictiva. L’adaptació de Pons compacta la història en un cap de setmana d’excessos que comparteix la parella, on recreen les seves vivències, en un joc de narrativa cinematogràfica que farà dubtar a l’espectador de què és real i què és una invenció.
DEL PAPER AL LLIT
L’obra de Bolaño es simplifica per tal d’amplificar l’experiència teatral: la veu del narrador s’ha suprimit, i Pons ha vertebrat la dramatúrgia al voltant d’explicar la historia d’aquests Bonnie & Clyde moderns.
Els pisos francs on l’Àngel i l’Ana es refugien s’unifiquen en un de sol on transcorre la dramatúrgia. L’escenografia la composa només un llit de matrimoni, un “llit-quadrilàter” des d’on els protagonistes ens transporten als diferents espais, suggerits també amb les projeccions audiovisuals realitzades per la Lyona, i ho fan amb un alt nivel d’implicació i amb una interpretació “molt plàstica a nivel corporal”: el Nao Albet i la Claudia Benito són “dos bicharracos amb molta química”, explica el Fèlix, i ells dos sols omplen l’escenari fent l’espectacle molt físic, amb molta energia.
BOHEMIS I ARRISCATS
Benito explica que Ana és un personatge “molt potent”, amb un passat difícil que la duu cap a la soledat i la violència, intentant omplir els seus buits personals amb aquesta relació tant tòxica que comparteix amb l’Àngel en aquesta obra que Pons defineix com a “un Tarantino de fa 30 anys“, que crea un diàleg constant amb protagonistes del món de la música i del cinema, i una alta presència de les arts plàstiques.
Fèlix Pons, que va es va formar com a escultor a l’Escola Massana, confessa voler explorar la cruïlla entre les arts escèniques i les arts plàstiques, i així ho farà els següents mesos amb una trilogia-estudi sobre tres pintors contemporanis, Barceló, Twomby i De Staël, que tindrà lloc al Tantarantana entre l’abril i el juny d’enguany. Julio Alvarez, el director del Tantarantana va confiar des del primer moment en l’adaptació de Fèlix Pons, “un creador que és valent i s’arrisca, i això és bo per tothom”.
