A Àngel Llàcer li han arribat més de 1.000 currículums, ha vist entre 500 i 600 candidats i d’aquí ha de triar un repartiment de 25 intèrprets per al nou musical que dirigirà a partir de setembre al Teatre Tívoli, La jaula de las locas. Tot i que està previst que els assajos comencin durant el mes de maig i abans d’arribar al Tívoli s’estreni aquest juliol a les Canàries, l’equip ja fa setmanes que treballa.
Després d’una primera fase amb càstings individuals per passar un primer tall amb proves de cant, ball i interpretació, ara ens trobem a la sala d’assaig del Teatre Poliorama amb un grup de 12 actors i actrius provinents dels càstings de Barcelona i Madrid que s’han d’enfrontar a la prova de ball. “Als ballarins que passen la primera prova, els faig cantar per veure com ho fan. En aquest cas són els actors que han passat la primera prova i he de veure com ballen, exceptuant les noies que es presenten al càsting pel personatge de l’Anne, que també ha de ser ballarina”, explica Llàcer. De fet fan càstings per a tots els personatges, fins i tot el que farà Llàcer, l’Albin, perquè cal trobar un cover. “Com que és un musical i està pensant perquè duri molt de temps cal trobar covers, alternants… és tot un trenca-closques. És important que els ballarins cantin i interpretin bé, perquè en cas que hi hagi una baixa i calgui substituir algun personatge ho puguin fer“.
En aquest cas, la prova ja no són 5 o 10 minuts, sinó hores. Els actors treballen amb qui, a primer cop d’ull, ja veiem que és una de les grans protagonistes: la coreògrafa Aixa Guerra. Quina dona! Sempre amb un somriure a la cara i un to proper, fa que els 12 actors escalfin i després assagin una coreografia. Guerra té una energia que desborda i l’encomana a tot aquell qui l’observa.
Mentre escalfen, seguim xerrant amb Àngel Llàcer, que ha acceptat l’encàrrec de dirigir el que serà el segon musical de la productora Nostromo Live, filial de Nostromo Pictures, dedicada al món audiovisual. Després d’una primera prova amb Casi Normales, que ara fa temporada a Madrid, la productora s’embranca amb un projecte d’envergadura que de ben segur serà un dels plats forts del musical la temporada vinent.
Llàcer, que explica que a casa seva eren molt francòfons -“escoltàvem Jacques Brel i Moustaki i miràvem pel·lícules franceses”- destaca la comicitat i la hilaritat de La Jaula de las Locas, la versió musical de la pel·lícula La Cage aux Folles (1978), que partia alhora de l’obra del dramaturg francès Jean Poiret, que va estar 15 anys consecutius fent temporada al Palais Royal de París. Una obra que ja ha triomfat també en el món del musical. La producció de Nostromo és una revisió de la versió de Broadway, amb llibret de Harvey Fierstein i música de Jerry Herman, feta per Roser Batalla i Roger Peña que comptarà amb la direcció musical de Manu Guix.
Els protagonistes de l’obra són una parella homosexual, en Georges, gerent d’un club nocturn de drac queens i l’Albin, estrella del local. Una parella que es posarà en més d’un embolic després que en Jean-Michel, el fill del Georges, els presenti els pares ultraconservadors de la seva novia, l’Anne.
Daniel Rosado és un dels aspirants. Després de fer la primera fase del càsting a Madrid, ha vingut ara a Barcelona a fer la segona part. Ens explica que ha estat “un dia llarg, intens, però molt divertit”. “En un càsting sempre vas amb molts nervis, però aquí et relaxen molt, són molt familiars i et fan sentir còmode, encara que et portin al límit per tal que donis el màxim de tu mateix. A més els companys són molt divertits, això sí que és una jaula de locas!”.
El jove aspirant també destaca la possibilitat que dona un càsting com aquest de que realment “et vegin treballar”. “Veuen si ets capaç d’agafar les notes al moment o com et desenvolupes. Normalment, quan fas un càsting tens 10 minuts com a molt -i em passo de llarg-, cosa que fa que hagis de mostrar una cosa molt potent en poc temps, en canvi aquí pots anar poc a poc deixant-te anar”.
Després d’assajar diversos cops la coreografia, Guerra fa que els 12 candidats la ballin diversos cops en grups de 6 que van canviant mentre pren notes. Entre les gravacions que han fet, les seves opinions i tot l’equip, d’aquí n’haurà de sortir algun dels actors. Malgrat que els que no hi estem habituats ho vivim en tensió, els actors i ballarins riuen i s’ajuden entre ells. Qui sap si aviat seran companys de repartiment!
Text i fotografies: Mercè Rubià
