Doble sessió de teatre i literatura, leitmotiv de la temporada del Maldà. Carme Pla (T de Teatre) explica els contes de Calders, Rusiñol, Montcada i Carner amb Humor Humà i Oscar Jarque i Núria Cuyàs es posen a la pell de Fernando Pessoa i Ofèlia Queiroz, la dona amb qui es va enviar cartes d’amor durant anys a Estranha forma de vida. Dos espectacles que caben en poc més d’una maleta, íntims i amb un gran gust per la paraula.
ESTIRANT EL FIL DE CALDERS
El primer espectacle de les T de Teatre va ser Petits Contes Misògins, a partir dels contes de Patricia Highsmith. D’això ja en fa gairebé 25 anys. Temps després arribaria Delicades, on Carme Pla hi explicava un conte d’Alfredo Sanzol, autor i director d’aquella obra. El cuquet d’explicar contes va quedar en l’actriu i a partir d’aleshores es va posar a buscar contes d’autors catalans. El primer, Calders i el seu extens llegat de contes, és clar, però estirant el fil aviat també en va redescobrir altres: Rusiñol, Carner i Montcada. Ara, units amb els aforismes de Joan Fuster, “un pou d’enginy i sarcasme posats en dues frases”, han donat peu a un nou espectacle, Humor humà.
Amb la complicitat en la direcció de Marta Pérez i el vestuari de Mamen Duch -les altres T de Teatre juntament amb Àgata Roca- Pla narra i es posa a la pell dels diferents personatges d’uns contes que tenen l’humor com a denominador comú. Un humor “negre, surrealista, sarcàstic, elegant o destraler, tants com l’estil i procedència dels seus autors”, explica l’actriu. “De la narració es passa a la situació dramàtica dels personatges amb bastants elements sonors que donen un toc original”, afegeix la directora, que assegura que aquest és un espectacle de “purament Pla”. “És un gust viure-la i gaudir d’una posada en escena senzilla on els contes són els grans protagonistes”.
AMOR HAMLETIÀ
Estranha forma de vida, que es podrà veure només de divendres a diumenge, havia de ser un espectacle poètic on es combinessin textos de Fernando Pessoa i fados. Però quan l’equip va començar a estudiar la vida del poeta es van deixar absorbir per la seva història d’amor amb Ofèlia Queiroz. Es van conèixer quan ella, amb 19 anys, va començar a treballar com a mecanògrafa en una oficina on l’escriptor, aleshores de 31, col·laborava puntualment traduint cartes de l’anglès. Un dia, ell va descobrir una nota on la jove confessava el seu amor al poeta i va decidir declarar-se amb les mateixes paraules que ho feia Hamlet a Ofèlia. A partir d’aquí la seva història va continuar amb unes cartes apassionades, però de manera molt discreta. Ningú de l’entorn de Pessoa coneixia aquesta relació, l’única -es diu- que va tenir el poeta. Van ser tan sols nou mesos (i, al cap de nou anys un retrobament de quatre mesos) però ella en va escriure més de dues-centes. Fins ara, només s’havien editat en castellà la cinquantena que li va escriure ell, però com una d’aquelles coincidències del destí, durant la creació de l’espectacle Luís Morales les publicava al llibre Un amor como este.
Després de seleccionar-les, sintetitzar-les i dialogar-ne algunes, el primer objectiu ha estat “treure-li la solemnitat amb què es tracta habitualment a Pesoa”. Núria Cuyàs i Oscar Jarque es posen a la pell dels dos personatges partint de la base que “totes les cartes d’amor són ridícules” i mostrant “la ridiculesa de l’amor vist des de fora, entrant i sortint dels personatges, trencant la quarta paret, i dirigint-se al públic”. A més, també hi fan aparèixer l’enginyer Álvaro de Campos, un dels heterònims de Pessoa, l’únic que va arribar a manifestar-se físicament a través del poeta i, de fet, el que converteix aquesta història en especial; un curiós ménage à trois.
