Teatro de la Ciudad s’instal·la al Lliure amb ‘Antígona’, ‘Medea’ i ‘Edipo Rey’

Redacció

Teatro de la Ciudad no és de cap ciutat en concret, sinó d’allà on va, diuen els seus directors, Andrés Lima, Alfredo Sanzol i Miguel del Arco. De dijous a diumenge serà de Barcelona, on s’hi podran veure gairebé en una marató els clàssics grecs Medea, Edipo Rey i Antígona, que protagonitzaran Aitana Sánchez-Gijón, Juan Antonio Lumbreras y Carmen Machi, respectivament.

TEATRE_BARCELONA-medea_0

Teatro de la Ciudad, creat el 2013, és una iniciativa que, més enllà de l’exhibició escènica, aposta “per la investigació i la reflexió”. Andrés Lima, Alfredo Sanzol i Miguel del Arco expliquen que van coincidir en una sessió sobre capitalisme organitzada pel primer i, a partir d’aquí, van decidir treballar conjuntament i apostar per un “intercanvi cultural, artístic i social”. Durant uns mesos, abans d’iniciar els assajos, van treballar les tres tragèdies amb tallers conjunts on hi assistien espectadors i acadèmics, a més d’actors com Mario Gas o Núria Espert. Després de dos anys de peregrinatge sense sala, van trobar l’acolliment la Teatro de l’Abadía de Madrid, on van estrenar les tres peces.

Les tres obres ofereixen una mirada al poder i a la necessitat de l’individu de buscar pautes que l’ajudin a viure en societat, alhora que desdibuixen la línia entre allò públic i polític amb l’àmbit privat. “Els polítics ens volen fer creure que només ells poden ocupar-se de l’esfera pública, però les tragèdies demostren com allò privat també té efectes en tots els qui t’envolten i la societat”.

Sanzol, que dirigeix Edipo Rey, destaca de l’obra la seva idea de fer mal sense ser-ne conscient i la mostra de la supèrbia. Sobre Medea, Lima veu especialment vigent el paper de la violència, així com la capacitat destructiva de l’amor: “com pot ser que fem mal a la persona que més estimem? això et fa revisar la idea de l’amor”. I Del Arco, que es va decantar per Antígona, de Sòfocles, reflexiona sobre les dificultats de governar.

Diumenge serà el primer cop que es podran veure seguits els tres muntatges, tot i que sempre es programen junts, fins i tot en les gires. De dijous a dissabte es podran veure una combinació dels espectacles. Teatro de la Ciudad vol recuperar també així “el fet social d’anar al teatre” i convertir el bar en un punt de trobada i reflexió distesa.

Escrit per
Articles relacionats
‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

‘Un sublime error’: retrat d’una amistat

Un sublime error és un espectacle sobre l’amistat, la felicitat i el dol. Un projecte artístic que dibuixa somriures i neix de la confiança que atorguen trenta anys de compartir […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!