Confidències a Al.là inaugura la programació de la Sala Atrium, que presenta una temporada amb especial importància dels equips i les companyies.
“A l’Àtrium acabem programant equips, no obres, perquè creiem molt amb la gent que hi ha al darrere”, explica el director artístic de la Sala, Raimon Molins. I és necessari creure amb aquests equips perquè volen apostar fort per totes les produccions i que estiguin fins a cinc setmanes en cartellera, “un fet poc habitual avui dia”.
La primera serà Confidències a Al·là, una adaptació de la novel·la de Saphia Azzeddine que dirigirà Magda Puyo. La protagonista és la Jbara, una dona que viu a les muntanyes del Magreb reduïda al rang de criada pel seu propi pare i que, de tan en tan, es prostitueix. Per ella és un mer intercanvi comercial, sexe per llaminadures i iogurts que li ofereix el pastor del poble veí. Tot això li explica al seu confident -Al·là- en unes converses carregades “d’ironia, mala llet i ràbia vital” que no deixen ningú indiferent, explica Puyo. I és que la Jbara, assegura, farà passar l’espectador d’escenes completament denigrants a una vitalitat desbordant que el faran riure i plorar. “Presenta una dona que molts pensen que no existeix, musulmana i feminista”, un testimoni de l’opressió de les dones tancat als mitjans de comunicació globals i “políticament incorrecte”.
Després arribarà Hamlet, el gran clàssic de William Shakespeare que aborda grans qüestions com l’amor, la traïció, l’art, la política, la monarquia o la guerra. Una obra que capgirarà de dalt a baix la petita sala de l’Eixample. “Necessitem trencar amb allò que ja controlem, volem enfrontar-nos als nostres límits i l’arquitectura de la sala incideix molt en el que fem”, explica Raimon Molins, que dirigeix l’obra al costat de Marc Chornet.
La companyia La Peleona presenta un text de la Carla Torres, Sota Zero, que qüestiona què vol dir ser fidel a la família i fins on estem disposats a fer per mantenir l’estructura familiar “sense caure en la moralina”. Un thriller amb tocs de vodevil que ens enfronta als petits (o no tant petits) pecats que tots amaguem. Assassinats, secrets i fantasmes amb un rerefons de crítica social i amb ganes de “tocar el voraviu”.
Amb el títol provisional d’Utopia, Anna Maria Ricart i Mireia Trias treballen en un projecte de Teatre de l’Oprimit per a finals de febrer. Expliquen que tenen ganes d’abordar aquest gènere perquè sovint “es treballa per resoldre un conflicte però s’obvia la poètica teatral”. Tenen ganes de dialogar amb el públic i veure com afecta l’art a la nostra vida, fins al punt que el públic podrà intervenir i modificar la llum, la música, el ritme i fins i tot les accions dels personatges. Això sí, sempre respectant les distàncies i la zona de confort del públic, que en cap moment volen que se senti violentat ni incòmode.
I a l’abril arribarà l’estrena com a director de Ramon Madaula. Encara no ha triat el text, ni ha volgut avançar gran cosa. Però sí que podem dir que parlarà d’art i teatre. “Fa molt temps que tinc ganes de dirigir, però em cal trobar un tema que controli i del que tingui alguna cosa a dir perquè dirigir per dirigir no val la pena, ja hi ha molts directors que ho fan la mar de bé”, assegura Madaula.
Com ja és habitual la temporada clourà amb el Cicle Atrium Lab dedicat a joves creadors, que durant sis setmanes presentaran les seves propostes.
Text: Mercè Rubià
