Sota les premisses de Juan Carlos Martel Bayod, director del Teatre Lliure, de “recuperar l’esperit jove que va fundar el Lliure” i “allargar la vida dels espectacles de qualitat per fer-los sostenibles i professionalitzar-los”, el teatre recupera i porta a escena l’espectacle This is Real Love del VVAA Col·lectiu, que va passar amb èxit per la Sala Beckett la temporada passada. Es podrà veure a Gràcia del 12 al 29 de desembre.
This is Real Love ofereix una nova lectura de l’amor des del capitalisme i la mercantilització de les emocions i l’exposició de les nostres vides a les xarxes socials. Ho fa també a partir de referents actuals del que s’anomena les power couple -parelles econòmiques monògames i poderoses on la societat s’emmiralla-, com Beyoncé i Jay Z, Kim Kardashian i Kanye West o Isaki Lacuesta i Isa Campo.
“Per nosaltres, l’amor real és qualsevol intercanvi entre éssers humans, ja sigui emocional, econòmic, social o professional”, ha explicat Max Grosse Majench, intèrpret i membre del VVAA Col·lectiu, durant la presentació de l’espectacle. A This is Real Love, matrimoni i patrimoni s’equiparen en una societat on els sentiments generen data i les dades generen diners.
Com bé ha explicat Elena Martín, intèrpret també del col·lectiu, This is Real Love és un “espectacle pop, fàcil d’entendre per a tothom, però especialment pels joves”. Aquesta creació col·lectiva té lloc en un espai blanc i escèptic que, per mitjà de projeccions 360º i música en directe, esdevé festival de música, museu, església o plató de concurs. En un no-espai sense grades, el VVAA Col·lectiu proposa una forma de teatre experiencial on l’espectador decideix fins on s’implica i participa.
This is Real Love beu de l’espectacle God is a dj de Falk Richter, portat a escena precisament per Juan Carlos Martel Bayod al Festival GREC de Barcelona de 2007, i de la ruptura real d’una parella de membres del col·lectiu. “L’espectacle ha evolucionat des de la seva estrena; hem pres distància i ens l’hem reapropiat”, ha afegit Max Grosse Majench.
El VVAA Col·lectiu, que no companyia, com els agrada definir-se perquè la direcció és compartida i fluctuant, compta amb Anna Serrano, Clara Aguilar, Marc Salicrú, Elena Martín i Max Grosse Majench, i la participació especial de Sofia Gallarate, absent en aquesta represa.
