Toni Moog estrena aquesta temporada el seu 8è espectacle al Club Capitol. Acumula ja 300.000 espectadors i 1.000 funcions. El nou espectacle, HollyMoog repassa els tòpics del cinema amb el seu particular humor sense filtres.
“Ja no es pot fer broma de res. Dius alguna cosa i t’ataquen en tromba per Twitter. Hi ha molts humoristes que ja no es mullen“, diu abans de començar la presentació del nou espectacle. Ell, diu, manté el seu segell: “humor intuïtiu, gens políticament correcte, apolític i que diu tot el que pensa i com ho pensa”.
Ara aquest humor el posa al servei d’un espectacle “transgressor” dedicat al món del cinema. No és però, un homenatge, sinó més aviat “un ultratge sense perdó“, diu, “estil Tarantino“. Així, després de la trilogia dedicada al sexe (Singles, Facemoog i Follamigas), ara arriba la precuela, allà on segons Moogl va començar tot. Així doncs atacarà sense cap mena de remordiment els gèneres cinematogràfics i els actors. “No tracta tant sobre pel·lícules en concret, com desmuntar el gènere romàntic, d’acció o animació. Això sí, no me n’he pogut estar de riure’m d’El diario de Noa o La la land“. I és que ja avisa que l’última gran pel·lícula romàntica premiada pels Oscars no li va agradar gens ni mica: “el paio és idiota, s’ho curra un munt perquè la tia persegueixi els seus somnis i després el deixa com un gilipolles”.
Però no podia desmuntar les pel·lícules de Hollywood sense posar la mirada en la factoria Disney. “És un creador de psicòpates: a Bambi al minut 10 la mare ja està morta, i a El rei Lleó al 12. Per no parlar de la Bella Dorment, una tia que es punxa…”.
En algun moment de l’espectacle, “per trencar el ritme i donar-li dinamisme”, hi apareixerà un altre còmic: Micki McPhantom. L’humorista argentí ha destacat “l’humor irreverent” de Moog i ha aprofitat per criticar la poca consideració que rep la comèdia. “Als Estats Units la respecten tant com el teatre clàssic i s’hi poden guanyar milions”.
El còmic del Raval -“soc xava, xava, amb pares, avis i besavis del Barri Xino”, diu- s’hi ha sumat i ha criticat també que els monòlegs no estiguin acceptats al teatre. “No he tingut mai una crítica professional, només les que deixen els espectadors a plataformes de venta d’entrades, però m’és igual. Per mi la millor crítica és tenir el teatre ple cada dia”.
