Toni Moog és un de les protagonistes indiscutibles de la cartellera humorística catalana. Porta 10 anys ininterromputs actuant a l’escenari Pepe Rubianes del Teatre Club Capitol: 5 espectacles diferents que sumen gairebé 1.000 funcions i més de 250.000 espectadors a l’esquena.
Ets tot un veterà del Club Capitol, què ha significat per a la teva carrera humorística aquest teatre?
El Teatre Capitol va ser on vaig debutar en l’àmbit teatral. Vaig ser dels primers humoristes a portar un espectacle que en teoria és per a locals de copes al teatre. El meu camí al Club Capitol va començar un 22 de desembre de 2006, al principi no sabia molt bé si agradarien els meus monòlegs, però fins avui la resposta del públic sempre ha estat positiva. Ja són gairebé 1.000 funcions en el mateix escenari i estic molt agraït!
Recordes quin va ser el teu primer monòleg al Capitol?
Sí, és clar. El meu primer monòleg va ser Singles i de moment és l’espectacle amb el qual he estat més setmanes en cartellera. Exactament vaig estar 36 setmanes seguides.
Alguna anècdota que ens puguis explicar?
He sortit a actuar al Capitol amb grips, gastroenteritis, amb 39 de febre, amb el genoll acabat d’operar… Un cop em vaig tirar 1 pedillo sobre de l’escenari i vaig acabar la funció una mica tacat però la gent no ho va saber (crec).
T’ha passat alguna cosa curiosa amb el públic que ens puguis explicar?
M’ha passat una mica de tot… Una vegada a un senyor que estava assegut a primera fila li va agafar un atac i vam haver de parar la funció de seguida. Porto 8 embarassades que després de veure els meus monòlegs m’han enviat un e-mail dient-me que en sortir del teatre se’n van anar directament a l’hospital a parir perquè les rialles li havien provocat el part.
En què et bases per escriure els teus monòlegs?
En tot, coses meves, en coses que veig pel carrer… De sobte et ve una idea al cap i te l’apuntes en un tovalló o el que tinguis a mà. El millor és que els monòlegs siguin de coses quotidianes perquè així la gent se sent identificada. Jo sempre dic que tens molt de guanyat quan la gent riu i diu: Òstia!, és veritat. Tot el que vius diàriament té un punt de vista graciós que va bé per desenvolupar una broma.
Qualsevol tema és vàlid o hi ha regles o continguts “prohibits” que no tocaries mai?
El meu humor és molt directe i no tinc cap problema en parlar de qualsevol tema. Per exemple, als meus monòlegs parlo de sexe però sense ficar-me en l’escatologia, sempre busco la broma. Evidentment, els meus monòlegs són per a adults però moltes vegades han vingut nens amb els seus pares i riuen. I, si entenen la broma, és perquè ja saben de què va el tema, no? Avui dia els nens no tenen filtres, es connecten a Internet, tenen Facebook o WhatsApp i ho veuen tot.
El 30 de març tornes al Capitol per fer una cinquena temporada de Follamigas, per què el públic l’hauria d’anar a veure, aquesta nova temporada?
Les temporades anteriors de Follamigas van funcionar molt bé, van venir gairebé 50.000 espectadors. Faig aquesta última temporada per decisió popular, la meva premissa és fer riure a la gent i si ells s’ho passen bé jo estic súper content. La gent es trobarà cosetes noves molt xules en aquest comiat perquè sempre retoco una miqueta el text i afegeixo molta improvisació en els meus monòlegs.
Quin percentatge és guió i quin percentatge sol ser improvisació?
Més o menys 75% text, 25% improvisació. De totes maneres, cada dia acostumo a explicar el monòleg de diferent manera, em memoritzo el text per blocs i ho explico tal qual em surt. A banda, m’agrada molt fer participar al públic i ficar-me amb ells pel que sempre hi ha algun moment d’improvisació pura i dura.
En aquesta ocasió tornes de nou amb el còmic Albert Boira?
Sí, és el meu artista convidat. Surt 20 minuts i mola perquè canvia el ritme i el to de l’espectacle. És com un contrapunt dins de la funció i la gent es diverteix més.
Al setembre tornes al Capitol amb un nou projecte. Ens pots desvetllar alguna cosa?
Pel que fa a la temàtica serà un espectacle una mica més blanc i apte per a tots els públics, tot i que no abandono el meu to canalla. Sóc molt directe i el meu llenguatge és molt “de carrer”. A més, la gent quan em ve a veure espera alguna cosa de la línia de l’anterior i no puc baixar el llistó.
Quant de temps estaràs amb aquest nou espectacle?
Començo al setembre i intentarem estar a taquilla 38 setmanes seguides, superant el rècord de 37 setmanes al Capitol del mestre Pepe Rubianes. No és la meva intenció batre rècords, són 10 anys treballant al Capitol i aquest nou espectacle serà especial. A més, m’agrada fer sortejos i festes amb el públic així que si l’espectacle funciona i arribem al juny igual em porto a tot el públic a beure mojitos.
De tots els teus espectacles, amb quin et quedes?
Li tinc carinyo a Blanca Navidad, és un espectacle amb el qual porto ja 8 temporades i s’ha convertit en tot un clàssic. Arriba el Nadal i tens “Els Pastorets” i “Blanca Navidad”… La gent ve perquè és un monòleg divertit amb tòpics del Nadal que només es pot veure al teatre (no està a Youtube) i cada any canvio una quarta part del text. A banda, no sé quants anys estarem però de moment aquesta última temporada vam fer rècord de taquilla i al desembre del 2017 ja tenim tancada la novena temporada.
Un clàssic del Capitol presentat també per tu és la Gala Anual de rialles solidàries Humor per amor. Podrem veure aquest any una nova entrega? Com va sorgir el projecte?
Si, aquest any serà la sisena entrega. Va sorgir perquè la meva filla va néixer amb un problema a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i gràcies als seus metges que la van atendre molt bé no li ha quedat cap seqüela. En sortir de l’UCI els vaig donar les gràcies i els vaig dir que a partir d’aquell moment organitzaria una Gala Benèfica Anual amb amics humoristes per recaptar fons en benefici a la investigació de malalties neonatals de l’Hospital Sant Joan de Déu. Intento posar cada any el meu granet de sorra a la causa perquè hi ha casos de nadons amb problemes molt greus que necessiten que de veritat s’investigui més sobre la seva malaltia.
Veient tota la teva trajectòria al Club Capitol ja podem dir que ets un exemple que es pot viure de l’humor. Què li diries a un humorista que estigués començant?
Sobretot que escrigui molt i trepitgi tots els escenaris que pugui per agafar experiència, encara que sigui treballar gratis. És un món amb molta competència i bastant complicat per obrir-se camí però amb feina, dedicació i paciència es pot aconseguir. També li aconsello que no tingui pressa, aquesta professió és una carrera de fons però l’important és ser feliç amb el que fas, independentment de tenir més o menys fama.
Tens algun referent del panorama humorístic espanyol?
Sí, els meus referents són Martes y Trece. Jo de petit volia ser com ells, eren com els meus ídols i encara que no fan monòlegs sempre intento ficar alguna cara o gest característic de Martes y Trece en el meu espectacle.
I l’última pregunta. Podries enviar una salutació als lectors de Teatre Barcelona?
Us envio una salutació molt gran i moltes, moltes rialles a tota la gent que esteu llegint aquest article. Veniu a veure l’última temporada de Follamigas al Teatre Club Capitol, si voleu i podeu.Hi haurà rialles garantides!
Entrevista realitzada per: Yolanda Fernández Vilaplana.
