Acorar, l’èxit escrit i protagonitzat per Toni Gomila, torna del 3 al 21 de maig a l’Espai Texas. Estrenada al 2011 i reconeguda amb el Premi Crítica Serra d’Or al Millor Text de Teatre Català, aquest serà el setè cop que es pot veure a Barcelona.
Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que els defineix, què és allò que fa que encara existeixin les comunitats. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca, i és d’aquí que sorgeix el títol de l’espectacle: “La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben”, explica l’autor.
A partir d’un minúscul fet local i molt casolà el text acaba parlant d’una tema molt universal: sobre com la globalització ha acabat desdibuixant la identitat, la cultura o la manera de viure i de relacionar-se de les passades generacions, però també els efectes que aquesta té en les comunitats que tenen el turisme de masses com una font de recursos econòmics. Quan va escriure el text l’autor volia deixar un llegat a les generacions futures i explicar-ho a través d’una tradició que reuneix a joves i grans és un bon rerefons. “Descric una jornada de matances ambientada a finals dels 90 quan la sobrassada es tornava blanca com a metàfora de la derrota, la pèrdua d’identitat i la dificultat de transmetre els coneixements de la cultura ancestral a les generacions posteriors”, explica Gomila., i afegeix: “Tots som víctimes d’aquesta feroç globalització, no podem absorbir tanta voràgine i això és el que ens fa replantejar qui som, com vivim, perquè fem cada cosa i quina és l’essència i on no acceptarem més canvis”.
El text no ha variat des que es va estrenar fa tretze anys, al 2011: “El text és el mateix i el que ha passat és que durant aquesta anys diferents parts del text han pres més rellevància: el 2011, la crisi econòmica; el 2012 era clara la referència al Procés; a partir del 2020 amb la Covid, el tema que ressonava més era el de la medicina i les plagues…”, apunta el protagonista: “Veurem si han envellit les idees i passatges d’aquell dia de matances, si aquesta rondalla que hem fet viure a tants i tants indrets encara conserva un bri de vigència. Mentre sigui així, així l’anirem explicant per pobles i ciutats as long as a hundred of us remain alive“.
Més informació, imatges i entrades a:
