La Sala Atrium recupera Ramon, un monòleg escrit per Mar Monegal i protagonitzat per Francesc Ferrer, que reflexiona sobre la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d’aturar el pas del temps. L’espectacle torna a la cartellera fins al 12 de gener.
El projecte neix de la col·laboració de dos amics i companys de professió: Mar Monegal, autora del text, i Francesc Ferrer, actor protagonista. Segons Monegal, Ramon és “un regal fet a mida i de manera artesana” que sorgeix com un repte interpretatiu en un moment en què Ferrer necessitava reconnectar amb la professió. El resultat és un monegal que explora la idea de pèrdua en totes les seves dimensions i reflexiona sobre la por al compromís i la sensació d’“eternitat juvenil” que caracteritza bona part de la generació dels anys 80.
L’obra narra la història de Ramon, que, després de separar-se de la Patri, torna a viure a l’habitació d’adolescent a casa dels seus pares mentre busca pis. Allà, retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i cassetes que el transporten als anys 90. Des de la seguretat d’aquell espai conegut, Ramon rememora el seu passat sense sospitar que el present li reserva una autèntica muntanya russa emocional. La posada en escena utilitza projeccions i música en directe com a elements clau per enriquir la narrativa.
Un homenatge a la vida i a l’ofici teatral
En paraules de Francesc Ferrer, Ramon és una mirada profunda a la llibertat individual i a la lluita per mantenir les conviccions malgrat la por a les responsabilitats: “És un homenatge al teatre. A l’ofici. Als escenaris. A la música. A la infantesa. A l’adolescència. A l’amor. A l’amistat. A la mare. Al pare”, assegura Ferrer. També és una revisió personal dels primers 40 anys de vida, una reivindicació de seguir somiant, creant i lluitant malgrat els reptes que imposa el temps.
Més informació, imatges i entrades a:
