Aquest mes de maig torna La Villorrel recupera l’espectacle Dirrrty boys, que estarà en cartell fins al 26 de maig. La peça estrenada a la Sala Melmac, amb molt bona acollida, va passar la temporada passada pel Teatre Akadèmia amb molt bona acollida per part de públic i crítica.
L’obra està protagonitzada Martí Cordero i Sergi Espina
L’any 1993, a Liverpool, dos nens de deu anys van segrestar i assassinar brutalment a un de dos. Aquest va ser un dels casos més mediàtics de l’època, tant per l’atrocitat del crim, com pel fet que els autors van ser jutjats com a adults. El text parteix d’aquest crim i imagina la vida adulta dels dos protagonistes marcada per les seqüeles del passat i la possibilitat de redempció d’un futur que no arriba. La peça està escrita pel dramaturg i novel·lista Gerard Guix, que torna a l’escena teatral després de l’èxit de Ricard de 3er que es va poder veure a la Sala Flyhard i a La Villarroel l’any 2015.
“L’obra intenta entendre perquè passen aquestes coses”
L’obra està protagonitzada Martí Cordero i Sergi Espina, dos joves actors que interpretaran a diferents personatges sota la direcció d’Àgata Casanovas: “L’obra intenta entendre perquè passen aquestes coses”, explica la directora: “El que fan els protagonistes té un gran efecte, i aquí està el repte: haver de connectar amb ells, fer que el públic hi empatitzi”. L’obra proposa al públic una reflexió incòmoda, obligant-lo a fer un esforç d’identificació, presentant uns personatges complexos i un crim molt difícil de digerir. Una reflexió sobre les conseqüències dels propis actes i la (im)possibilitat de les segones oportunitats.
Dirrrty boys investiga les circumstàncies que van envoltar no només l’assassinat en si, sinó també les vides dels botxins; dos nens de qui no en sabem res, de qui s’ha esborrat la identitat. Tot plegat, ens deixa amb una sensació de buit, orfes de respostes. Aquesta producció ficciona la realitat i pretén omplir els blancs i especula sobre allò que potser va passar. Tal i com afirma Guix: “Han passat quasi trenta anys i les conseqüències encara són ben visibles, les ferides ben obertes, la sang segueix brollant en un gota a gota lentíssim, que sol ser molt més dolorós que un impacte brutal.”
Més informació, imatges i entrades a:
