Arriba el mes de juny i, just abans del Festival Grec, l’Escenari Joan Brossa enceta el final de la temporada. Per culminar la seva programació, la sala ha preparat tres propostes teatrals imprescindibles amb noms com Pablo Ley, Carla Rovira o la companyia Laminimal com a protagonistes. En aquest article, us parlem una mica d’aquests tres espectacles que no us hauríeu de perdre.
Apocalypse Uploaded
LAminimAL Teatre presenta, en aquesta ocasió, un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Dirigida per Daniela De Vecchi, la història ens parla d’un món futur on dels humans només en queda la seva identitat virtual, el seu avatar. Són les ombres de la persona que van ser en la seva vida carnal, unes entitats que estan obligades a vagar pels núvols fins a l’eternitat. Amb aquest punt de partida, l’obra parla sobre el concepte d’identitat, de les diferents versions del jo apocalíptic i de com tornar a començar.
L’esfondrament de la Casa Usher
En aquest cas, Pablo Ley adapta i dirigeix un dels relats més coneguts i reconeguts d’Edgar Allan Poe. Protagonitzada per Núria Montes, l’obra és tota una immersió en l’univers inquietant de terror gòtic de l’escriptor nord-americà. Es tracta d’un univers ple de racons foscos, de boscos boirosos, de casalots vençuts pels anys i les esquerdes. Però és, sobretot, la història de dos germans, Roderick Usher i Lady Madeline, víctimes d’una estranya malaltia que fa que la mort sobrevoli en tot moment l’escena. El narrador és un amic de la infància de Roderick amb qui manté llarguíssimes converses.
Màtria
Per últim, torna també un espectacle imprescindible de Carla Rovira. Sota la seva autoria i direcció, Rovira construeix a Màtria un espai escènic per reivindicar la Història, reapropiar-nos d’ella i generar un lloc de debat col·lectiu per narrar el silenci. Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l’oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares? Aquestes són algunes de les preguntes que es planteja el muntatge a través de la història d’Enrique Isart Alonso un home que va morir afusellat pel Franquisme el 14 d’agost de 1939 a Cartagena i la carta que va deixar escrita amb un missatge a la seva mare Virginia.
