Feia dos anys que el Teatre Nacional de Catalunya no coproduïa cap obra amb el Festival Grec, però enguany hi ha tornat ni més ni menys que amb una òpera esbojarrada i apocalíptica d’Alberto García Demestres, amb llibret de Paco Zarzoso i dirigida per Xavier Albertí.
La Sala Petita acollirà “un espectacle divertidíssim i una experiència vocal espasmòdica” amb un llenguatge “d’una modernitat absoluta”, assegura Albertí, que es mostra molt satisfet de poder estrenar una òpera, “un privilegi que pocs festivals tenen”.
A l’obra hi tenim la Leonor i la Carla, dues joves enamorades que es veuen pressionades a casar-se pel pare de la Leonor. I és que el Ramon té una gran capacitat manipuladora i no para fins aconseguir el que vol: un casori a casa seva en una nit d’eclipsi, tal com li mana la seva carta astral. Però no sortirà tot com estava previst perquè l‘alcalde que havia d’oficiar el casament és detingut aquell mateix dia per corrupció. Amb les presses, l’única persona que tenen aprop amb “facultat de casar” és un amic del germà de la Carla, treballador del cementiri municipal. L’única fixació d’aquest amic, però, és anar a Moscou a comprar la mòmia de Lenin en una subhasta, col·locar-la al seu cementiri i iniciar una revolució.
“Un projecte preciós, un viatge vital que connecta molt bé amb la incertesa apocalíptica actual”, diu Mercè Sampietro, que assegura que aquest espectacle és una de les coses que més feliç l’han fet fins ara. L’acompanyen un tenor, tres sopranos, dos mezzosopranos, un baríton i set músics, a més de l’actor Pere Ponce. “Ha estat un camí fascinant i emotiu. S’haurien hagut de vendre entrades pels assajos”, diu Ponce, que explica que pocs cops cops ha gaudit tant del procés de creació, i que ha aprés molt “de la disciplina de músics i cantants”.
La mezzosoprano Anna Alàs, ha agraït l’empenta d’Albertí i el Grec per produir una òpera i “apostar pel talent d’aquí”, que malauradament “està desperdigat pel món i pocs cops ens trobem”. Per aquests joves cantants, el director del TNC ha fet una aposta que haurien de fer els teatres d’òpera, i no fan.
Normalitzar, més que reivindicar
Xavier Albertí volia que Demestres fes la primera marxa nupcial per a matrimonis homosexuals i que a partir de l’obra sonés a tots els casaments, però finalment no hi apareix, bromeja. El compositor, però, assegura que “no volíem reivindicar, sinó normalitzar l’amor ”. Tot i això, va ser molt conscient que la història parla de dues noies, perquè volia que quedés clar que s’estimen i que “l’amor és fantàstic”.
(Text: Mercè Rubià)
