Hi ha una frase mal atribuïda a Voltaire que diu: “La civilització no suprimeix la barbàrie, sinó que la perfecciona”. Potser no la va dir el pensador parisenc, però gairebé tres segles després continua sent vigent. En un moment salvatge de la història, on l’individualisme ferotge aboca les societats occidentals cap a un futur incert, Pere Arquillué porta a escena un dels textos més celebrats de Yasmina Reza, una altra francesa il·lustre, Un Déu Salvatge.
Pere Arquillué, Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet
El text, que el 2011 va arribar al cinema portat per Roman Polanski, és pràcticament un clàssic contemporani que, amb un humor esmolat, posa de manifest les costures de la societat. El punt de partida és ben senzill: dues parelles de pares queden per intentar resoldre un conflicte que han viscut els respectius fills al pati de l’escola. Però el que comença sent una reunió educada, acaba traient la pitjor part de cadascun dels presents.
Arquillué va conèixer l’univers de Reza el 2016 amb el muntatge Art, també estrenat al Goya. Parlo amb ell precisament el matí següent que Donald Trump s’hagi alçat com a guanyador de les eleccions estatunidenques i assegura que fa anys que tenia aquest text entre les mans amb ganes de portar-lo a escena. “No em passa gaire sovint que llegeixi un text i tingui ganes de dir-lo, de fer-lo, d’explicar-lo, de compartir-lo. I aquí va ser molt clar. Com sempre, Reza on posa l’ull posa la bala, i aquest text té tanta vigència avui com quan va ser escrit fa gairebé 20 anys”.
Fotograma de ‘Carnage’ (‘Un Déus salvatge’), film de 2011 dirigit per Polanski
Aquesta és la primera vegada que Arquillué dirigeix i protagonitza una obra. Un “embolao”, com ell mateix confessa, que assumeix amb respecte, però amb perspectiva. “Tot m’ho intento prendre últimament amb naturalitat. És un repte, sí, però també és un joc. Intentem passar-nos-ho bé”. Per aconseguir-ho, però, és clau l’equip que l’acompanya, tant a dalt com fora de l’escenari. I és que si en la versió de Polanski el repartiment era estel·lar —amb Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly— atenció amb el d’Arquillué: Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet completen el cartell. El director tenia clar que necessitava un repartiment capaç d’aguantar el ritme d’una “esgrima verbal molt esmolada”. A més, amb Conejero feia temps que volia tornar a coincidir, ja que “vam començar pràcticament junts al Romea fa molts anys i no havíem tingut gaires ocasions de treballar plegats”.
Un Déu Salvatge farà temporada a partir de l’1 de febrer al Teatre Goya. Un joc teatral d’alta volada que promet emocions fortes. I és que si una cosa té la ploma de Reza és aquesta capacitat de retratar la cara més fosca, desagradable i patètica de l’ésser humà amb un humor esmolat. Una caricatura amb missatge que, com confessa Arquillué, també parla una mica de la tranquil·litat, “de prendre’ns-ho tot amb una mica més de distància i treure transcendència a les coses”. Ho intentarem.
Més informació, imatges i entrades a:
