Per Natza Farré / @natzafarre
Foto: Jordi Borràs
Unes vacances d’estiu. Molta calor i una pila de pensaments feixucs. Un joc de pales a la platja, sense emprenyar ningú, que les pales sempre emprenyen. El retorn a casa i la cervesa de tot just començat el setembre. Fem alguna cosa, em va dir la Vero Cendoya, que encara estava morena. Sí, i tant. Amb dues cerveses i una amistat el món és nostre. Tornàvem a jugar a pales. Aquest cop assegudes davant d’una taula i pensant com podíem parlar dels desitjos. D’allò que pretenem i no aconseguim; d’allò que aconseguim i no ens acaba de satisfer; dels rituals com bufar una espelma el dia de l’aniversari; de l’univers que s’obre després de la caiguda d’un estel fugaç.
Em poso a escriure setmanes més tard. Blanca de pell. Quan encara tot plegat és poc més que un esquelet estirat, apareix el repartiment. El text es trenca literalment en mil bocins. Unes peces s’enganxen sobre dels altres. En realitat no és una sorpresa. Les idees i els diàlegs estaven prèviament pensats per organitzar-se de moltes maneres. Cal trobar les més adequades. Cal afegir parts que no hi són. Cal començar a visualitzar les veus i a escoltar els gestos. El projecte es construeix en comú. Aquesta és la idea. Parlem de com són aquestes tres dones i de com era la seva mare. Parlem d’on ens portem les relacions familiars. Parlem de la comicitat de la vida, de com el riure compartit genera empatia en la tragèdia.
Partim d’una base, d’un material, per anar enriquint-lo. Encerts i errors. Es necessita un monòleg en aquesta part. La setmana que ve l’envio. No canviem els noms. La Vero i la Gloria i l’Alba són ja els personatges. Robem el nom de les actrius. I robem els desitjos de molta gent. Assaigs per acabar d’arrodonir el text, els moviments. Cada vegada té alguna cosa nova, fins i tot quan és repetit.
S’estrena. Amb la sala plena i els nervis al meu seient. Elles amagades. A l’escenari, un univers que vol explicar com som i que ens vol entretenir del que som. Ho hem fet. Després de tornar-nos la pilota una vegada i una altra. Després de mantenir-la sense tocar a terra. Hem complert un desig. I continuem omplint-nos d’estrelles fugaces.
Natza Farré és una periodista i comunicadora feminista catalana. Coneguda per la seva participació al programa de ràdio La competència de RAC1, és també autora de l’obra If (L’últim desig), espectacle al qual fa referència en aquest article i que es podrà veure del 7 al 28 de maig a La Villarroel.
