Després d’un quart de segle des de la seva estrena original i gairebé vint anys després de la primera versió catalana, l’obra Un matrimoni de Boston de David Mamet torna als escenaris. El muntatge està dirigit per Josep Maria Mestres i farà temporada a La Villarroel del 12 d’octubre al 15 de desembre.
L’espectacle, protagonitzat per Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué, parteix de la història d’una parella de dones que desafia les convencions victorianes i aborda temes com el poder, l’amor, la sexualitat i les complexitats de les relacions humanes dins d’una societat repressiva.
Un homenatge a Anna Lizaran
Un matrimoni de Boston va ser un regal que Anna Lizaran va fer a l’escena catalana el 2005, quan va assumir un dels papers principals en l’obra. En aquesta nova versió, Vilarasau reprèn el personatge que Lizaran va immortalitzar: “L’Anna sempre està present, però hem fet un esforç per trobar la nostra pròpia veu en aquest nou muntatge”, reflexionar l’actriu. Com a símbol d’aquest llegat, l’actriu durà el mateix collaret que Lizaran va portar en les representacions originals, un detall que Vilarasau descriu com “un talismà” i una connexió íntima amb la desapareguda actriu.
Aquest canvi de rols també és part del joc teatral que Mestres ha volgut subratllar. Marta Marco, que en la versió de 2005 interpretava el paper de la criada, ara assumeix el personatge que va encarnar Vilarasau i Emma Arquillué, la nova incorporació, emprèn el paper de la criada, originalment atribuït a Marco. Un “joc de les cadires”, en paraules del seu director que ha portat nous matisos als personatges: “És una obra que segueix viva, que creix amb els anys i amb els actors”.
Un text clàssic i revolucionari
A més de ser un homenatge a la memòria de Lizaran, Un matrimoni de Boston destaca per la seva contemporaneïtat. La peça és una sàtira sobre temes universals i actuals com el poder, la sexualitat i les convencions socials que desafia les normes de gènere i les relacions personals. Per a Vilarasau, aquesta vigència es reforça encara més després de les onades feministes i LGTBI: “Quan els textos són bons, es van actualitzant sols”.
L’adaptació reflecteix les tensions i contradiccions d’una societat atrapada entre les aparences i el desig de llibertat. El text despulla la hipocresia de les classes altes, connectant directament amb les inquietuds actuals sobre la igualtat i l’autodeterminació.
Més informació, imatges i entrades a:
