Oriol Broggi dirigeix a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya un dels grans clàssics del segle XX: La bona persona de Sezuan de Bertolt Brecht.
Protagonitzada per Clara Segura i Joan Carreras, s’ambienta en una Xina europeitzada i imaginària per plantejar incòmodes reflexions a partir de la faula d’una empàtica prostituta que, després d’acollir a uns déus a casa seva, s’enfronta a moments difícils i haurà de travestir-se per deixar de ser una persona bondadosa i defensar-se de l’agressivitat del món que l’envolta.
Broggi es va aproximar a l’autor alemany amb el muntatge de La bona persona de Sezuan que Fabià Puigserver va presentar al Mercat de les Flors l’any 1988, protagonitzat per Anna Lizaran. “Em va deixar imatges que em van marcar per sempre”, afirmava a la presentació. L’estrena a la Sala Gran servirà per reivindicar un autor poc representat al nostre país, i que l’actual director del Teatre Nacional, Xavier Albertí, tenia ganes de tornar a fer valdre. “A Brecht se li ha penjat una etiqueta simplificadora i reduccionista. Ell feia teatre de distanciament, això vol dir que en canvi de situar una història en una quotidianitat la desubicava, com passa en aquest muntatge, que s’ambienta a una Xina inventada. Sempre deia que si vols que una cosa par-li de Munich, fes que passi a la Xina”.
Bertlolt Brecht va escriure La bona persona de Sezuan durant el seu exili als Estats Units, i es va estrenar l’any 1943 a l’Schauspielhaus de Zurich, Suïssa. S’emmarca dins el corrent del Teatre Èpic, gènere pel qual Brecht és conegut i que es caracteritza per la voluntat didàctica, que pretenia, més que generar empatia i emocions en l’espectador, provocar reflexions i debat entorn l’obra. “El teatre universal i Europeu no torna a ser el mateix després de Brecht”, afirmava el traductor Feliu Formosa, expert en l’obra de l’alemany.
Malgrat ser un dels renovadors de l’escena del darrer segle, cau sobre ell la llosa de l’antinaturalisme, la poca versemblança i emocionalitat. Si bé l’autor esgrimia aquesta tècnica per fer reflexionar el públic, Albertí reconeix que també l’ha allunyat de noves generacions, que l’han considerat “passat de moda” i ha condicionat que la recepció de l’autor al nostre país hagi sigut complexa i molt intermitent. “L’hem rebut d’una manera molt més irregular que en altres tradicions teatrals i hem tingut poques experiències amb el seu llenguatge per saber com afrontar-lo”, afirmava, tot realçant la universalitat de l’escriptor alemany a qui defineix com el pare de la teatralitat del s. XX. Per adaptar-lo als nous temps, Broggi ha decidit oblidar els postulats teòrics de l’autor i mirar-lo amb nous ulls, nets de concepcions preestablertes i prejudicis.
Canvis d’identitat i la millor escena d’amor
La bona persona de Sezuan comença com una gran comèdia, i acaba com una gran tragèdia“, bromejava el director. “És l’èxit artístic d’un fracàs. Els déus baixen a la terra a posar seny i pau, i se’n van sense haver arreglat res, encomanant a gent que s’apanyi per si sola”. El protagonisme recau en Clara Segura, qui interpreta la prostituta Xen Te que rebrà la visita i favors dels déus. “La Clara desplega una impressionant forma actoral, gràcies al canvi de sexe sota el qual el seu personatge es defensa de l’entorn i la clientela de la tabaqueria que obre amb una petita fortuna que li regalen els déus, i on no pot vendre el tabac perquè tothom se li fuma sense pagar. Els canvis de gènere són un gran joc teatral i són molt interessants perquè permeten posar en dubte la identitat i personalitat dels personatges”, afirmava el líder de La Perla 29. “Quan algun dia som el que no volem ser, podem fer coses amb un altre gust, ens permetem fer allò de què sempre ens hem privat”, afegia Segura, qui també ha redescobert a l’autor en endinsar-se de nou en la seva obra. “Brecht és molt sorprenent. i té una grandíssima riquesa. Està ple de poesia, i a més, en aquest muntatge ens regala una de les escenes d’amor més boniques i ben escrites del teatre contemporani”.
Joan Garriga viatja a l’orient
La música té una presència i dimensió important en aquest muntatge. Si bé Brecht va deixar escrites unes cançons al text original, i sovint es representa la partitura de Ulrico Georg Früh amb què es va estrenar el muntatge, Oriol Broggi s’ha tornat a recolzar en el talent de Joan Garriga (La Troba Kung–Fu), en qui ja havia confiat a Bodas de Sangre, Giglamesh, i L’orfe del Clan dels Zhao per recrear una banda sonora de 16 cançons “molt populars” inspirades en les músiques orientals i el folk europeu, que li han permès descobrir “molts nexes comuns interessants entre la música oriental i la nostra”.
Completen l’ampli repartiment una companyia amb intèrprets de primera línia, habituals de les produccions de La Perla 29, entre els quals hi ha Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Toni Gomila, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila.
L’espectacle es podrà veure del 31 de gener al 17 de març a la Sala Gran del Nacional, abans de començar una gira que els portarà a Manacor, Tarragona, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i al Kursaal de Manresa. Edat recomanada: a partir de 12 anys.
