Després de l’estrena a Fira Tàrrega del 2022 i diverses funcions arreu del territori, els “ingenus” desembarquen el seu dispositiu escènic al Born. El canvi climàtic, la bioètica o l’extinció de l’ésser humà són alguns dels temes que s’aborden a la peça. La companyia presenta el primer treball de la Trilogia del No-Temps fixant-se en el futur, dins d’una posada en escena a mig camí entre la instal·lació tecnològica i el ritual sonor.
El director Marc Chornet creu que la companyia Projecte Ingenu és un “laboratori d’humanisme”. Així ho demostra la seva trajectòria, que ha alternat clàssics lorquians (Bodas de Sangre, Yerma), versions de Shakespeare (Vaig ser pròsper, Hamlet, Romeu i Julieta) i teatre documental (La ruta de la palta), sempre entenent la poesia en un sentit ampli. La idea de fer una trilogia sobre el temps sedueix el director, perquè “la finitud de l’ésser humà és bàsica per definir el que és humà”, afirma.
El dia que va morir l’últim panda presenta un museu situat prop de l’any 3000. Aquest és el pretext per contemplar els pròxims mil anys d’evolució (o extinció) de la humanitat. Genètica, transhumanisme, intel·ligència artificial i ecofeixisme: temes situats en un futur distòpic, però que serveixen per fer aflorar debats ben actuals. Què passaria si un dia ens comencem a reproduir artificialment?
El públic (acompanyat per una audioguia) es passeja lliurement per un dispositiu tecnològic que trenca el format clàssic de platea-escenari a favor d’una experiència col·lectiva. Es construeix un ritual fet a capes: “passen coses alhora tota l’estona”, confessa Chornet, que creu que això fa que el públic sigui més actiu. El dispositiu tecnològic té un gran pes, que han hagut de dominar per tornar a fer emergir el component humà, teatral.
Toni Guillemat, Georgina Avilés, Anna Pérez Moya, Neus Pàmies, Mireia Sala i Xavier Torra són els intèrprets de la peça, als quals s’uneix Gerard Marsal, que signa l’espai sonor en directe, com ja és habitual en els espectacles de la companyia. Tots s’han sumat a la incertesa d’un nou procés creatiu, “cada muntatge és una innovació en la convenció que establim amb l’espectador”, remarca el director.
Marc Chornet valora que encara queda per descobrir què vol dir “ser al costat d’unes ruïnes del segle XVII i parlar del final de l’espècie humana”. El dia que va morir l’últim panda augura ser un dels imprescindibles d’aquesta edició del Grec, que arriba a espais tan simbòlics com El Born.
Més informació, imatges i entrades a:
