L’actriu María Hervás protagonitzarà una de les experiències teatrals més singulars d’aquest Grec: The Second Woman (‘La segona dona’) de Nat Randall i Anna Breckon, dues creadores que treballen en la intersecció de la performance, el vídeo i el cinema amb seu a Austràlia. L’espectacle, que començarà el 6 de juliol a les 18 h, té una duració de 24 hores i parteix d’una ruptura sentimental: la de Virgina i Marty, dos personatges atrapats en una dinàmica relacional estancada. La singularitat de l’espectacle resideix en la seva estructura repetitiva, on la mateixa història és protagonitzada en tots els casos per María Hervás i per un actor masculí desconegut per a l’actriu, un rol que canviarà cada cop que finalitzi l’escena, que té una durada de 10 minuts. Cada dues hores hi ha 15 minuts de descans.
María Hervás
“És un experiment absolut, i un acte de lliurament total”, explica l’actriu protagonista. “Tendeixo a controlar-ho tot molt, també quan actuo, i em genera molta curiositat veure com reaccionaran el meu cos i les meves emocions davant del cansament, la repetició, i els infinits estímuls que trobaré en aquests cent homes desconeguts”. Hervás compartirà escena amb un centenar d’homes diferents que van des d’actors professionals fins a persones anònimes que es prestin a participar voluntàriament, sense assajos, i amb unes poques indicacions com a únic suport. Segons les seves creadores, The Second Woman només existeix en el moment de la presentació: “Es crea cada vegada que s’uneixen elements incerts que, si bé es poden comissariar i gestionar, mai no es poden controlar del tot”, expliquen. “Això fa que l’espectacle sigui vulnerable però també dinàmic, viu i ple de possibilitats.”
Una altra de les particularitats de l’espectacle és que l’escenografia està dins d’una caixa de vidre plena de càmeres. El públic, que podrà entrar i sortir de la sala quan vulgui, podrà veure l’escena en directe o través d’una projecció, realitzada en directe, en una pantalla que hi haurà al teatre mateix i que permetrà copsar al detall els gestos, expressions i perspectives diferents dels seus protagonistes. L’obra s’inspira visualment en l’univers cinematogràfic del cinema dels anys 70, on els rols de les dones eren fàcilment intercanviables, i en concret en un clàssic que ha contribuït a estereotipar els rols femenins: el melodrama Opening Night (1977) del director John Cassavetes.
Amb un equip creat, a petició de les autores, per dones i persones no binàries, The Second Woman neix com a estudi sociològic dels rols de gènere i posa de manifest els mecanismes de poder de gènere i els privilegis masculins en la societat contemporània. “De les altres vegades que s’ha representat, se n’han pogut extreure certs comportaments generalitzats dels homes quan discuteixen amb les dones”, explica l’actriu. “Les seves actituds tendeixen a la violència, i la necessitat de poder, i no tant a la comunicació darrere de l’entesa, o la sensibilitat.” I afegeix: “He assajat amb un actor professional, a qui les directores han proposat moltes possibilitats d’apropament, perquè jo em pugui anar familiaritzant amb la dinàmica”. Ara bé, qualsevol precaució és poca: “Hi ha un protocol que m’han ensenyat en cas que l’escena es torni ‘perillosa’”.
Més informació, imatges i entrades a:
