El Mercat de les Flors llueix en la seva màxima expressió amb Drumming Live, un espectacle de dansa amb la percussió d’inspiració africana de Steve Reich interpretada en directe per Ictus i joves músics de l’ESMUC.
GEOMETRIA RíGIDO-FESTIVA
Anne Teresa De Keersmaeker ha realitzat una coreografia “en forma d’espiral” per 12 ballarins de la seva companyia, Rosas: aquesta estructura d’organització orgànica que trobem a la natura (en un cargol, al cosmos o a les nostres empremtes dactilars) l’ha traslladada a la dansa, en un exercici d’evolució del moviment, canvis en constant construcció i patrons variables sobre l’estructura rígida de la música de Reich.
La dansa de Drumming Live, molt física, i que treballa el contrapunt, conté molta coreografia de grup, on tots els ballarins es mouen d’acord amb la filosofia de l’Anne Teresa, la “joy of dancing” (el goig de ballar): la música de Reich és “like a fiesta”, confessa la ballarina belga, convida a ballar a través dels diferents pulsos pels quals fluctua. L’Anne Teresa explica que en Reich, que coreografia per segona vegada, hi ha trobat estructures molt rígides que, alhora, li han permès molta llibertat i aquest to festiu. Els canvis són la naturalesa de la vida, i la coreògrafa pretén crear experiències col·lectives on es perceben aquestes transformacions. No tots els canvis de la música es reflecteixen igual en la dansa, però, sinó que en fa la seva pròpia traducció.
INFLUÈNCIES AFRICANES
La circularitat i fluctuació que l’Anne Teresa ha trobat en Drumming són també característiques de la música africana que Steve Reich va aprendre fruit de la seva experiència a Ghana. El pioner del minimalisme combina la seva tècnica pròpia de composició moderna –s’enregistrava, manipulava la velocitat de les gravacions i, posteriorment, les interpretava amb instruments– amb mètodes ancestrals africans.
Reich és una referència de la percussió, gràcies a les seves propostes transgressores. En la seva composició de Drumming, amb data del 1970, hi podem trobar la idea de la transformació en els instruments: transforma la sonoritat tímbrica dels materials, i la pell dels bongos agafa un timbre semblant a la fusta de les marimbes que sonen posteriorment, i aquestes, al seu torn, recorden al metall dels xilòfons que les segueixen. Al final de la peça, tots els instruments convergeixen, juntament amb dues veus.
Cinc músics de la companyia Ictus comptaran amb la col·laboració de set joves de l’ESMUC, l’Escola superior de música de Catalunya, per interpretar en directe les percussions.
Text: Neus Riba
