En un espai fosc darrere l’antic escenari de La Villarroel amb 21 espectadors, en horari de migdia a la platea del mateix teatre o a la sala d’assaig de la Nau Ivanow, sense seient i via lliure per moure’s per l’espai. Vaca 35 ofereix tres maneres ben diferents d’endinsar-se al seu teatre catàrtic: Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triumfar, Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido i Ese recuerdo ya nadie te lo puede quitar.
Amb Lo único que necesita… els mexicans Vaca 35 van captivar crítica i públic barceloní. Els més addictes als nous formats i experiències teatrals ja els tenen ben marcats a l’agenda. I sembla que no hauran de patir per veure els seus espectacles perquè de ben segur aniran arribant a Barcelona. De fet, enguany s’han passat més mesos aquí que a Mèxic. “Ja són part de la casa, tenen les claus i ens hem acostumat a trobar-los sempre per allà” diu el director de la Nau Ivanow, David Marin, que els ha acollit durant sis mesos en el procés de creació de Cuando todos pensaban. I potser no és d’estranyar, perquè segons explica el seu director, Damián Cervantes, malgrat rebre suports també del seu país, allà el seu teatre “no s’ha acabat d’entendre”.
CELEBRACIÓ GASTRONÒMICA ALS MORTS
Estrenada a FiraTàrrega, Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido arriba també amb la complicitat d’una companyia catalana, La Rueda i la presència de Cristina Gámiz i Jorge-Yamam Serrano a l’escenari. “Em vaig enamorar del seu teatre i vaig desitjar treballar amb ells” diu Gámiz, que el que més valora de la companyia és la calma en el procés de treball i investigació i el fet que, l’espectacle que presenten, “més que una obra, és un ritual personal; el director no valora tant què pots arribar a fer com a actriu, sinó com ets i qui ets”. Serrano creu que el valor de la companyia és que “van a mossegar les funcions” i que sempre fan que hi hagi un xoc, un acte violent essencial al teatre, també amb el públic.
Aquí tots han hagut de fer un viatge personal cap als seus records familiars, els propis morts, per anar construint un relat col·lectiu de dos països i dues cultures que a vegades també xoquen. Fogons encesos i música durant tota la funció, cadascun dels actors va cuinant el plat que ha triat per un dels seus morts. És com celebren a Mèxic els seus difunts: els pensen, els invoquen i els cuinen allò que més els agradava menjar perquè, durant un dia, tornin al seu costat i s’asseguin a taula. Aquí, però, cada mort connecta amb una relat que permetrà reviure diferents moments de la història de cadascun dels països. “El plat té una construcció personal, però també connecta amb com es van construir les nacions. I les construccions de les nacions sempre són sagnants: només cal veure el que va passar aquí durant la Guerra Civil o el que està vivint ara mateix Mèxic”, diu Cervantes. Emotivitat, violència, dolor i història que colpeixen un públic que podrà degustar els plats i que, a FiraTàrrega, va acabar dempeus a cada funció.
INTIMITAT, VIOLÈNCIA I TENDRESA
Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triumfar és l’obra més representada i premiada de Vaca 35. El 2014 ja es va poder veure a la Sala Atrium, però des d’aleshores el seu recorregut no s’ha aturat. La seva última parada ha estat el Festival de Sarajevo, on han guanyat el premi a millor espectacle. Ara arriba a un minúscul espai de La Villarroel on fins al moment mai s’hi havia fet cap representació i on només hi caben 21 persones per funció.
L’obra és una creació teatral a partir de Les criades de Jean Genet. Dues de les seves protagonistes, Claire i Solange, interpretades per Diana Magallón i Mari Carmen Ruiz, estan en una precària habitació, casa seva. Totes dues pensen en ser actrius i assagen el text de Genet, però de cop tot canvia. Aquí el ritual es desvia cap al món Genetià, cap al teatre com a única sortida aparent, el menjar, el beure, el ball i elements que ens allunyen o apropen dels estereotips socials i la marginació. Tot amb una connexió absoluta amb l’espai, completament despullat d’escenografia, per connectar-lo a una teatralitat basada en l’honestedat de les actrius.
UNA TROBADA AMB TXÉKHOV
Ese recuerdo ya nadie te lo puede quitar és la tercera proposta de la companyia, que es podrà veure els divendres i dissabtes a la Nau Ivanow, basada en Les tres germanes de Txékhov. Aquí un grup de persones es reuneixen per executar la rutina que menyspreen, que ells mateixos s’han imposat i de la qual, alhora, no saben escapar. Una indagació profunda sobre el tedi que ens envolta en les relacions frustrades de la quotidianitat en una sala d’assaig on el públic es pot moure lliurement.
