Tot per la feina. Els cinc personatges de La Peixera estan disposats a fer qualsevol cosa per conservar el seu lloc de treball. Òscar Molina dirigeix una revisió del text L’efecte 2000, de Toni Cabré, guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de teatre, que posa damunt la taula com, davant una realitat laboral plena de precarietat, n’hi ha qui se n’aprofiten oferint treballs-escobreria i d’altres es veuen obligats a acceptar-los.
Cabré presenta cinc personatges, el cap i els companys de feina, que “en circumstàncies normals s’aguanten i es toleren, però que estan instal·lats en una situació cada cop més irrespirable que els posa en crisi i els desperta l’autèntica naturalesa humana, malfiada i feréstega”. L’empresa ha anunciat una reducció dràstica de personal i tot explota: primer rebel·lió, després ressentiments, impotència… i, finalment, la selva: salvi’s qui pugui, sense escrúpols ni remordiments. Una lluita tots contra tots al soterrani d’un departament d’informàtica d’ambient irrespirable.
Com assenyala l’autor, “cada personatge traeix amb les armes que coneix i en la mesura que ho sap fer, i el que no traeix és perquè no en sap o perquè no té les eines. Ells són també culpables de la traïció que reben, perquè s’instal·len en un conformisme que no duu enlloc”. I és que, explica la companyia, “són ells, i els seus comportaments i reaccions, allò que finalment els arrossega i determina. Es defensen a la desesperada, desconfiant els uns dels altres, i no calculen les conseqüències de les seves accions. En aquesta batalla de tots contra tots cometen el pitjor dels errors: no mantenir el cap fred i lluitar junts per intentar salvar-se”.
L’efecte 2000, que es va publicar a la col·lecció El galliner d’Edicions 62 l’any 2000, no s’havia estrenat professionalment fins a dia d’avui. Per fer-ho, el Versus recupera l’equip del seu èxit de la temporada passada, Cloaca, encapçalat per Òscar Molina. Malacara & Wilson Band, que ja van compondre les cançons per a l’anterior espectacle de la companyia, seran els encarregats de posar la banda sonora a l’obra.
Fotografia: Max Segura
