L’actriu catalana, guardonada amb la creu de Sant Jordi, protagonitza al Teatre Lliure el colpidor monòleg A Casa (Kabul), de Tony Kushner.
Vicky Peña té moltes ganes de reprendre aquesta peça “que tant la sedueix”, aquesta vegada a casa, en català, i amb Mario Gas, que va dirigir-la també el 2007, quan va ser estrenada a Madrid.
Mario Gas defineix Homebody com “un viatge iniciàtic” que explora les inquietuds d’una dona benestant londinenca, un personatge especial, amb gust per les paraules perdudes, però també neguitós, que es sent fora de context i responsable pel món on viurà la seva filla, conscient de com occident “corrou tot allò que mira i converteix en una mercaderia tot allò que té un valor en sí mateix”.
UN MONÒLEG-DIÀLEG
Per a Vicky Peña és una obra que “dóna sentit al fet de fer teatre”, un repte: és un monòleg però també un diàleg amb el públic, on ens parla “d’una realitat anihiladora, d’un malestar de pertànyer a aquest primer món” que tenen algunes capes socials a occident. Una recerca d’un mateix, una mescla de molts temes, com la vida en si, i el dubte de com mantenir un compromís amb el món quan s’han obert els ulls a la realitat.
Tot això amb sentit de l’humor i amb una palpable actualitat, una universalitat pròpia dels clàssics, tot i ser una obra moderna, escrita el 1998 pel nord-americà Tony Kushner i estrenada el desembre de 2001 a Nova York, pocs mesos després de l’atentat de l’11-S, amb molta polèmica.
Però tot i la controvèrsia i la temàtica molesta va funcionar, fins al punt que té una segona part, una obra que transcorre a l’Afganistan però que, de moment, no planegen realitzar al Teatre Lliure.
A CASA, EN CATALÀ
Mario Gas ha preparat per A casa un muntatge molt simple, amb la finalitat que arribi a l’espectador d’una manera molt nítida el text que ha traduït Vicky Peña al català, de l’original en aglès. En el muntatge de fa set anys només van representar-lo cinc dies a Barcelona, i ara volen “tornar-lo a Catalunya”, en català.
(Text: Neus Riba)
