L’actor protagonitza al Teatre Apolo la comèdia Cremats, una obra sobre l’enveja, la rancúnia i l’ambició. És la primera actuació que fa fora del “niuet” que era la seva companyia teatral ja desapareguda, Animalario.
A l’obra, escrita pel dramaturg Roger Peña, el Guillermo (Willy) Toledo dóna vida al Jordi (“o Jorge”), un professor de la universitat “amb una vida i una personalitat grises i monòtones”, ens explica en una entrevista. El Jordi viu amb el seu fill i amb la seva parella de fa 10 anys, una mestressa de casa a la qual interpreta la Tilda Espluga. La seva existència és “bastant trista, fins que apareixen dos personatges que vénen a alimentar el seu esperit i la seva ànima, a revolucionar la seva relació i la seva vida personal”, observa. Descriu l’obra com “una comèdia pura i dura, un vodevil, una comèdia d’embolics de les de tota la vida, però potser més negra del que estem acostumats. Bàsicament, una obra per riure”.
El muntatge, en el que també participen la Maife Gil i l’Isaac Alcayde, es podrà veure al Teatre Apolo de Barcelona fins al 8 de març i, posteriorment, farà gira per Catalunya. I és possible que encara tingui més vida: “Estem a prop d’estrenar a Madrid i de poder fer una gira per tot l’estat”, anuncia Toledo, y apunta que el text tracta temes universals com problemes quotidians, i que fins i tot “té possibilitats d’anar a Llatinoamèrica: ¡hermanos, estamos aquí!“, fa broma. La versió que han estrenat a Barcelona inclou un tema més propi: el del bilingüisme, amb la petita “rebel·lia absurda” del seu personatge, que s’oposa a parlar en català com la resta. “S’ha entestat a que no li dóna la gana, probablement és l’únic punt en què es rebel·la contra alguna cosa, perquè normalment assumeix sense critica ni problema tot el que li ve donat, i amb aquest tema guarda la seva parcel·la i pensa: ara vaig a fotre a tot el món “, valora Toledo.
Fins ara, ens explica, tot el que han pogut sentir des de l’escenari són riallades. Està convençut que “l’entreteniment pur i dur també és necessari“, i afegeix que Cremats té aquest punt de comèdia negra escatològica que a Catalunya és tradicional: “I no ho dic per vendre… que també”, riu.
CYRANO DE BERGERAC
I on estàs més còmode, a sobre de l’escenari o davant d’una càmera?, li preguntem. “No sabria dir què m’agrada més: entre una bona pel·lícula i una mala obra de teatre, trio la pel·lícula, i a la inversa. Més que el mitjà en si, el més important per mi és el text, el guió, si el teu personatge i el projecte són interessants”, explica, i afegeix que li semblen de qualitat totes les obres que ha fet per a teatre, inclosa Cremats. En realitat, aquesta és la primera vegada que Toledo actua en un teatre de forma professional fora de la seva companyia, Animalario, que ja no existeix, la primera vegada que s’atreveix “a sortir del niuet familiar”, recalca. Però al principi de la seva carrera no es podia viure bé del teatre, comenta: “Aleshores, el cinema i la televisió era el que em donava la possibilitat de viure de l’ofici, i he arribat a participar en projectes cinematogràfics o televisius que eren una merda punxada en un pal“, valora. Però, tot i així, assegura que no es penedeix de cap de les seves aparicions ni s’avergonyeix de cap projecte, ja que els considera tots un aprenentatge millor que el de les classes.
I quin és el projecte que més li vindria de gust fer?: “Cyrano de Bergerac“, diu sense dubtar, ja que l’atrau des de fa temps. Li preguntem pel teatre polític, i ens explica que totes les obres que va fer amb Animalario eren d’aquest tipus, com Alejandro y Ana sobre la dreta espanyola -“que, de fet, va ser una obra premonitòria de la trama Gürtel” -.
PER L’ESTAT ESPANYOL, “COM MENYS CULTES, MILLOR”
“El teatre s’ha de comprometre amb el temps que ha tocat viure als que hi participen, i ha de parlar des d’un pensament crític i reflexiu”, afirma Toledo. I la televisió?, li preguntem, preo creu que és una fita “impossible” a la petita pantalla, i valora: “Ens queixem molt dels nord-americans, per exemple, però en teatre, cinema i televisió compromesos ens donen 850.000 voltes”. Posa l’exemple que als Estats Units, l’estratègia és fer servir el cinema tant per donar suport al sistema capitalista o per als que volen enderrocar-lo, i va més enllà: “Hollywood és una maquinària de propaganda gegantina plena de gent del Pentàgon que va directament a participar en els guions, mentre que aquí l’estratègia del sistema ha estat la contrària: la de produir pelis, sèries i televisió que generin i construeixin cervells i éssers humans acrítics, als quals se’ls ofereix exclusivament entreteniment “.
“La cultura pot ser entretinguda i compromesa políticament, però a Espanya no es fa res -opina l’actor-. La televisió està absolutament buida de qualsevol contingut, la qual cosa no vol dir que estigui desideologitzada, sinó tot el contrari: la ideologia de l’estat espanyol ha estat sempre construir ciutadans com menys cultes i com menys compromesos i menys informats, millor. I per això serveix des de Gran Hermano fins a la serie Velvet, que no l’he vista però me la imagino (riu) “.
Creu que aquesta realitat és la conseqüència de “vuitanta anys i escaig de polítiques contràries a la cultura, des del 39 fins avui”, que van més enllà de les pujades de l’IVA, i que hi ha una intenció per part del govern de “reduir l’accés a la cultura a unes elits que tinguin la capacitat de pagar 30, 40 o 150 euros per anar al teatre”, i el mateix passa amb el cinema. “A més, als que tinguin la capacitat econòmica d’accedir a la cultura, se’ls envien uns productes culturals absolutament mancats de contingut”, assevera.
CIUTAT MORTA: L’HA DE VEURE EL MÓN SENCER!
Li preguntem quines pel·lícules recomanaria, i si hi ha certa esperança en aquesta situació, i explica que, tot i no anar molt al cinema i al teatre -“En casa del herrero, cuchara de palo“, fa broma- però assegura ser un “consumidor compulsiu “de documental: recomana a tothom el documental Ciutat Morta, del qual lloa com, basant-se en dos casos concrets, “dóna una idea ben clara del que suposa el sistema repressiu, el monopoli i la manipulació dels mitjans de comunicació, la tortura i els maltractaments per part dels cossos i força de seguretat de l’estat. Del que suposa el sistema judicial, que està absolutament viciat i al servei dels interessos polítics “. “S’hauria veure a Catalunya, en l’estat i en el món sencer!”, Reitera, com a exemple de pel·lícula “compromesa amb el seu temps i que traspassa i supera qualsevol informació que es pot rebre dels mitjans comercials de comunicació”.
Toledo està involucrat en el gènere documental amb la seva productora, de la qual destaca l’últim treball, Mineros, i explica que estan pensant en realitzar un film sobre les presons i els presos comuns. “De com el sistema polític condemna a aquest forat que té preparat per a les classes populars, per a les classes obreres, per als immigrants, per als humiliats, per als perseguits, que són les presons. On el 99,9% dels seus inquilins forçats són pobres. És el que més il·lusió em fa, a veure si ho podem tirar endavant “, conclou.
Com a tancament, i tornant a Cremats, li preguntem què és el que el crema, a ell, i respon amb rotunditat: “La injustícia, en totes les seves formes”. I la manca de sentit de l’humor?, l’instiguem, i ho corrobora: “Si algú no té sentit de l’humor no m’interessa, és la qualitat fonamental que li exigeixo a qualsevol persona. El que passa és que si et trobes amb algú que no té, no tens més que no tornar a veure’l i punt. Però sí, em crema, em crema la manca de sentit de l’humor perquè crec que és una condició bàsica per a la supervivència: a través del sentit de l’humor es poden assimilar coses d’una manera més sana, es poden explicar coses molt doloroses i molt terribles, com és una malaltia en el cas de Cremats, i crec que ens fa molt més intel·ligents. És fonamental, bàsic, i una gran ajuda a l’hora d’explicar qualsevol cosa”.
Si estàs d’acord amb l’actor, creus que l’humor és essencial i vols posar en pràctica les teves rialles: a l’Apolo hi falta gent!
Text: Neus Riba
Vaig veure cremats, i em va fer riure, i em va sorprendre el desenllaç
D’aquelles obres de les que vas no saps a que veure, i que surts, recomanat-la a tots els amics.
Bona feina!!!