L’edició d’hivern de Parking Shakespeare recupera l’obra de Büchner, actuant en per primera vegada dins una sala de teatre tradicional, a la Beckett.
PARKING ENGABIAT
Si un espectacle funciona, perquè no tornar-lo a fer? Es preguntaven tant els de la companyia com Toni Casares, director de la Sala Beckett: així que van pactar reestrenar Woyzeck, un èxit en l’edició de 2013 de Parking d’Hivern. La nova seu de la Beckett al Poblenou seria l’espai ideal: una nau industrial que recordava al desangelat polígon del complex de Palo Alto on van estrenar-la, però la notícia de que, rere mesos d’espera, ja tenen la llicència per començar les obres aquest mes d’octubre, els ha obligat a canviar els plans. La Beckett els ha obert la seva seu de Gràcia, i la companyia de teatre a l’aire lliure s’ha vist obligada a actuar, per primera vegada, dins un teatre.
Woyzeck obre una nova temporada de la Sala Becket que Toni Casares va estar temptat de dedicar completament al compromís social: diverses obres tractaran el paper de l’individu dins la comunitat, i la de Büchner “és una obra idònia per reflexionar-hi”, conclou.
UN WOYZECK A MIDA
Woyzeck és una obra que permet moltes adaptacions, doncs està inacabada degut a la mort de l‘autor, i això els ha permès fer-se un “vestit a mida”. Marc Rosich és el director del muntatge, un rol que la companyia varia per a cada espectacle, i donant-li la seva visió personal ha tractat de demostrar que “no és una obra tan fosca” del que s’acostuma a representar, “és més diàfana i propera”. El dramaturg i traductor explica que “tenia una connexió forta” amb aquest text difícil, l’entenia, i l’ha barrejat amb altres fragments d’obres del mateix Büchner. Rosich coneix bé l’autor, després d’haver treballat en diverses ocasions amb els seus textos –com, per exemple, Leonce un Lena, que va versionar col·laborant amb Calixto Bieito–, i els ha utilitzat per completar l’entrellat d’escenes. Com a curiositat, també hi ha afegit fragments de cartes que va escriure Büchner, o informes mèdics que va emetre el seu pare, i que han resultat idonis per a donar veu al personatge del doctor, a l’obra.
“Jo pel matí també em sento angoixat per milers de mails, i una gota malaia que al final em fa petar”, comenta, Rosich, en relació a la situació que viu el protagonista. L’obra narra el procés de deshumanització que sofreix el soldat protagonista, sota les pressions dels personatges del seu entorn; a diferència d’ells, Woyzeck no té recursos per pair el que li passa, i ho va acumulant. L’actor Carles Gilabert, que encarna el protagonista, explica que el text l’ha guiat molt bé a través d’aquestes emocions: “Des de l’inici ja té un punt de bogeria, veu visions.” És una obra avançada pel seu temps, que tracta el tema de les malalties mentals des d’una òptica humana, així com la lluita de classes.
L’ESTIL PARKING
Aquesta versió, explica l’actor Santi Monreal, ha volgut “mantenir l’esperit” de la companyia, més relaxada als hiverns pel que fa a les seves premisses (com la de fer obres amb públic en 360 graus), però respectant la pobresa conceptual pel que fa a escenografia i il·luminació. Les músiques, per exemple, les llencen els actors des de l’escenari.
Rosich el considera “un gran musical”, doncs a totes les escenes hi ha cançons, cançons que guarden relació amb el folklore alemany i que han volgut musicar amb cançons de bressol, que el director considera “amb un punt terrorífic”.Woyzeck no acostuma a tenir un component d’humor, però Rosich i Parking Shakespeare li han donat un toc: tracten temes molt durs, però ho fan d’una manera distesa: “se canta y se baila”, bromegen.
Text: Neus Riba
