El director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel Bayod, dirigeix Yerma, el clàssic de Federico García Lorca amb l’actriu madrilenya María Hervás en el paper de protagonista. L’espectacle serà en cartell a la Sala Fabià Puigserver fins al 16 de desembre.
Yerma, escrita el 1934, forma part de la trilogia rural que García Lorca va escriure juntament amb Bodas de sangre (1933) i La casa de Bernarda Alba (1936). Tres tragèdies que uneixen mite, poesia i realitat en tres retrats de la dona alhora oprimida i alliberada. En aquest cas, Yerma mostra el conflicte intern d’una dona que no aconsegueix tenir fills i que viu sota la pressió social d’un entorn que fa indispensable la maternitat en una dona casada com ella.
“Yerma és una flor oberta, però també una ferida que no tanca i que supura. És el crit urgent per viure. Yerma és fèrria i no s’adapta, és tossuda, temperamental… és un bou brau”, explica María Hervás del personatge que encarna. És la primera ocasió que aquesta actriu actuarà a Barcelona i també és el seu primer Lorca. L’actriu ha guanyat ja el Premi Max 2019 a la millor actriu protagonista per Iphigenia en Vallecas, el Fotogramas de Plata 2020 per Jauría i el premi de la Fundació Princesa de Girona de les Arts i les Lletres 2022. A escena l’acompanyaran intèrprets com Joan Amargós, David Menéndez, Bàrbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey i Camila Viyuela.
El muntatge de Martel Bayod és la primera producció pròpia que el Teatre Lliure fa d’una peça de l’autor en tota la seva història, que sí que ha acollit diverses coproduccions, espectacles en gira o, fins i tot, versions digitals per a infants de l’autor granadí. “Sento que el Lliure ha saldat un deure que tenia amb l’autor”, comenta el director.
Música i escenografia: dos elements claus del muntatge
En paraules del director, aquest poema tràgic “és una cançó de bressol i el públic, la criatura a qui se li canta”. De fet, com en una cançó de bressol, la música creada per Raül Refree n’és un component clau. “Per no trencar amb una litúrgia i una poètica que es basa en l’austeritat i en la terra, vaig prendre la decisió de valdre’m sobretot de les veus dels actors i els elements que hi haguessin a l’escenari, bastons i campanes, esquelles i la pròpia pell”, explica el músic i compositor.
L’equip artístic també compta amb Frederic Amat, que n’ha ideat l’espai escènic i el vestuari: “L’escenografia de Yerma evoca un territori de cendra des d’on s’aixeca una estructura ovalada en la qual pengen i giren grans teles, com cortines transparents que velen i revelen l’escena, tot encerclant un ‘mont de Venus’, en el qual se’ns representa la tragèdia”. L’espectacle, a més, és a quatre bandes.
Més informació, imatges i entrades a:
