Després de versionar amb èxit dos Shakespeare (Hamlet i Romeu i Julieta) i portar a escena una de les obres més difícils de Caryl Churchill (Top Grils), el Projecte Ingenu s’endinsa en l’univers lorquià. Marc Chornet dirigeix Yerma al Teatre Akadèmia en una versió contemporània que vol constatar-ne la vigència i que esdevingui un mirall del nostre temps. Alba José encarna la jove protagonista, una dona que es va curcant paulatinament perquè, malgrat desitjar-ho amb delit, no aconsegueix quedar-se embarassada.
Quan pensem amb Yerma, igual com Bodas de Sangre o la Casa de Bernarda Alba, pensem -evidentment- en drames rurals d’una època molt determinada, a principis de segle passat. Però, si Lorca és un clàssic, s’hauria de poder versionar, actualitzar, regirar com es fa amb Shakespeare. Aquest és el plantejament que s’ha fet Marc Chornet. “Volíem abordar Lorca des la perspectiva de la nostra generació. Una generació que ja hem nascut en democràcia i que Lorca l’hem estudiat a classe, però que no ens toca tant directament com els qui van viure el franquisme”. Un dels primers elements que tenia clar -explica- és la necessitat d’eliminar gran part de la càrrega simbòlica de l’època, sense oblidar la importància de la figura de Lorca.
Tot i els dubtes inicials que reconeix el mateix director, autor de la dramatúrgia a quatre mans amb Anna Maria Ricart, assegura que s’han adonat que “Yerma parla de nosaltres d’una manera que no esperàvem. Les paraules de Lorca parlen de cada moment de la nostra vida; de la parella, de l’amistat…”. I no només això. Tot i que a priori el context històric hauria de ser molt diferent, Chornet assegura que hi ha moltes similituds. “Té molt a veure amb el moment actual, amb la crisi de valors i el món que hem heretat”. I també amb l’ascens del feixisme. “Lorca va escriure l’obra el 1934, quan es començava a fer evident el naixement del feixisme aquí i a Alemanya. Ara no només hi ha Donald Trump als Estats Units, sinó que a Europa també creixen els moviments d’extrema dreta”.
Chornet i Ricart han optat per traslladar la peça a l’actualitat, però d’una manera poc agressiva. Hi ha mòbil i test d’embaràs, “però no hi ha micròfons estil Rigola o Ostermaier”. A diferència de l’exitosa versió de Simon Stone protagonitzada per Billie Piper al Young Vic de Londres, que converteix Yerma en una alta executiva de gran ciutat que no pot quedar-se embarassada, el Projecte Ingenu ha mantingut l’àmbit rural. L’escenografia de Laura Clos converteix el Teatre Akadèmia en una petita casa rural i un camp de ceps, que poc a poc va ofegant el món de la protagonista en un diàleg entre l’interior i l’exterior.
INSATISFACCIÓ PERMANENT
“Lorca deia que Yerma és la imatge de la fecunditat castigada per l’esterilitat”, explica Chornet. Aquesta és la frase que el va portar a triar Alba José com a la protagonista. Ella, que pràcticament acaba de sortir de l’Institut del Teatre (es va graduar amb Top Girls, la peça que va segellar amb el seu èxit la complicitat entre l’Akadèmia i el Projecte Ingenu), es va mostrar sorpresa. “En un primer moment vaig pensar que sóc massa jove. Després m’he adonat que no i, a més, m’hi sento molt identificada. Yerma té les eines per ser feliç, però malgrat això viu una insatisfacció contínua. Vol el que no té, i això ens passa a tots“.
AMOR I CARNALITAT
Per Chornet “Lorca reclama l’amor, considera que ha de transcendir allò convencional i ho transmet a través de la carnalitat. Reivindicar l’amor des de la dimensió del cos és contestatari, encara avui. Perquè si bé abans la sexualitat estava reprimida i avui vivim un moment d’hipersexualització, l’expressió amorosa del cos continua estant completament absent. Yerma necessita trobar un món on això sigui possible“.
Clàudia Benito va anar a buscar Chornet per dirigir Romeu i Julieta perquè “els seus muntatges no tenen por de la tendresa”. Aquí ho torna a demostrar. “Potser la revolució des de l’amor és un concepte evident, tòpic o ingenu, però potser per això ens toca a nosaltres fer Yerma“.
Text: Mercè Rubià
