Sergi Belbel
Autor, director i traductor teatral nascut a Terrassa l’any 1953. El 1985 guanya el premi Marqués de Bradomín mentre encara estudia filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on forma part de l’Aula de Teatre. En aquesta època, també s’involucra amb el Teatro Fronterizo de José Sanchís Sinisterra i es vincula al naixement de la Sala Beckett.
L’any 1988 entra a l’Institut del Teatre com a professor. Des d’un bon començament, i seguint la seva concepció del fet teatral com una feina integral, exerceix com a director d’escena de les seves pròpies peces, però també d’obres de repertori nacional i internacional.
Durant els anys noranta, triomfa en el món de la dramatúrgia catalana amb obres com Carícies (1992) o Després de la pluja (1993), per la qual rep el premi Crítica Serra d’Or de teatre, o Morir (1994), entre d’altres. Tots aquests espectacles realitzen gires a nivell internacional, en especial a Europa i Llatinoamèrica, i les seves obres es tradueixen a una quinzena d’idiomes. L’any 1996, l’autor rep el Premio Nacional de Literatura Dramática.
Del 2006 al 2013 és el director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, on posa en marxa el Projecte T6, amb Ramon Simó, per tal d’acollir autors catalans que puguin realitzar-hi les seves estrenes. En la seva faceta de director, estrena diverses obres d’altres autors i pròpies, així com algunes obres de text internacionals, entre les quals destaquen L’estiueig de Goldoni, pel qual rep el Premi Nacional de la Generalitat, o les seves versions d’Eduardo de Filippo. Belbel també ha estat un traductor habitual en l’escena teatral, i ha versionat autors com Racine, Bernard-Marie Koltès o Molière. Així mateix, ha treballat com a guionista per a la televisió i ha signat les adaptacions cinematogràfiques i televisives d’alguns dels seus textos teatrals.