Amnèsia és una comèdia del dramaturg argentí Nelson Valente sobre les dificultats d’entendre’s en el si de la família. Amb un humor negre i corrosiu, l’autor i director argentí ens planteja un tema delicat però inevitable: I ara, qui cuida la mare?

El teatre sempre ha tingut relació amb el culte als morts i amb la figura del revenant: el tornat o la tornada, renascuts en escena; els i les que poden articular la seva història post mortem. Primera sangre invoca una nena segrestada i assassinada als noranta, el cas de la qual va ser sobresegut sense que es trobés el culpable.

En aquesta adaptació escènica de la brutal novel·la de Tolstoi, Carme Portaceli rescata l’Anna Karènina de l’escàndol amorós i la posa en escena perquè sigui jutjada, però aquesta vegada ella està decidida a explicar-nos el que realment va succeir, el que realment va sentir i el que ningú, excepte potser Tolstoi, va tenir en compte.

Després de passar per la Sala Gran del TNC, l’espectacle farà una gira internacional per portar Anna Karènina en català als escenaris de Brussel·les, Zagreb, París i Amsterdam.

Gola és un espectacle que parteix de la idea de la gola entesa com a necessitat i vici d’engolir en excés tot allò que desitgem o que ens fan desitjar. És una proposta que vol incloure diferents llenguatges interpretats per un sol actor, l’Oriol Pla.

El jove dramaturg Oriol Puig Grau (Karaoke Elusia) ens explica la història d’en Guillem durant la nit en que pren consciencia de les fòbies i els prejudicis que l’han acompanyat des de sempre.

Una nit que esdevé moltes nits alhora. Una obra sobre sentir-se a gust en l’amistat, l’amor, la identitat sexual i la llibertat individual.

Els contrabandistes de llibres de Daraya és un espectacle que dona fe de la violència exercida des del poder per aturar la imaginació i la vitalitat d’un poble, en privar-lo de llegir i pensar. Un acte de resistència col·lectiva contra el règim i la censura. Un projecte de la companyia Dau al Sec sota la direcció d’ Iban Beltran.

L’aranya, una de les darreres obres per descobrir del teatre de Guimerà, arriba en una producció del TNC amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s’aproxima al clàssic des d’una mirada molt personal. Guimerà retrata una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social.

Les jours de mon abandon és una adaptació de la novel·la d’Elena Ferrante. L’actriu i directora d’escena Gaia Saitta encarna la protagonista d’aquesta història, acompanyada dels seus fills i del seu gos.

Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La història? La mirada dels altres? Marie, la roja, amb dramatúrgia de Carles Mallol i direcció d’Ester Villamor, ens permetrà descobrir la faceta teatral de Rosa Maria Arquimbau, una de les escriptores catalanes més trepidants del segon terç del segle XX.

Suite nº4. Do not disturb,amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, és la nova creació d’un col·lectiu de dansa-teatre que trepitja escenaris internacionals i que ha aconseguit un prestigi indiscutible.

HOTEL col·lectiu escènic és un col·lectiu que funciona com l’estructura d’un hotel que va transitant per diferents habitacions en forma d’espectacles i en què l’hoste sempre és qui s’encarrega de la direcció, tot obrint la possibilitat d’explorar noves disciplines artístiques a partir del llenguatge principal de les seves creacions: la dansa i el moviment.

Alícia en un món real és una història de la Cia. La Briana, sobre dones, creada per dones, dirigida per dones i interpretada per dones que han viscut de prop la lluita diària contra un càncer de mama.

L’Alícia haurà de travessar el mirall per trobar-se amb ella mateixa.

Victoria Szpunberg és una autora d’una gran sensibilitat artística que, acompanyada per Albert Pijuan, estrena per primera vegada a la Sala Gran del TNC. Ho fa amb La tercera fuga, un text de ficció a partir de fets reals de la seva història familiar.

Glòria Balañà dirigeix una de les obres més punyents d’Alice Birch, una de les veus contemporànies més interessants de la dramatúrgia europea. Amb una escriptura poètica i sorprenent, l’autora ens presenta a Anatomia d’un suïcidi la pervivència d’un llegat dolorós per via matrilineal. Fins a quin punt estem condicionats per l’herència o som terriblement lliures davant del propi destí?

Passat, present i futur ressonen a la vegada.

Hannibal de Michael De Cock i Junior Mthombeni és una òpera contemporània de creació que reinterpreta Dido i Enees del compositor Henry Purcell. Una metàfora de totes les guerres que es lliuren avui en dia en un món sempre can­viant i esfereïdor.

Hannibal és una coproducció del KVS i el TNC que arriba a Barcelona després de la seva estrena a Brussel·les.